Hi passaven estones clients tan diversos com Guillermina Motta, Mònica Randall, Juan Marsé, Jorge Herralde o Joan Manuel Serrat. O Joan de Sagarra, qui va batejar la concurrència com a Gauche Divine. Parlem de Bocaccio, discoteca i sala de festes però també punt de reunió de diversos professionals lliberals, artistes i intel·lectuals que hi van trobar refugi quan el temps gris del tardofranquisme no acompanyava.
La sala reviu al Palau Robert amb l’exposició “Bocaccio. El temple de la Gauche Divine”, que s’ha presentat juntament amb el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’. Toni Vall, periodista i també col·leccionista compulsiu, ha comissariat la mostra i és autor, també, del llibre. A la inauguració hi han assistit personalitats de l’època, com l’esmentat Joan de Sagarra; l’exmodel i musa de Bocaccio Teresa Gimpera, o Toni Miserachs, dissenyadora del logo de la sala juntament amb Xavier Regàs, germà d’Oriol Regàs, fundador de Bocaccio.
Més que una discoteca
Nombroses fotografies i documents evidencien la influència de Bocaccio en la vida cultural, social i política de la Barcelona de finals dels seixanta i els setanta (va tancar l’any 1985). S’hi poden veure també objectes diversos, com un tamboret de la sala que ha cedit Guillermina Motta o la mateixa porta d’entrada de la discoteca, a més d’elements de marxandatge, portades de discos i publicacions. Tot plegat fa palès que Oriol Regàs va voler anar molt més enllà d’una simple discoteca, estenent la marca Bocaccio en àmbits com l’edició de discos, revistes, llibres, el disseny o, fins i tot, l’agència de viatges. “Els viatges que organitzava la sala en un temps en què no es viatjava gaire van ser mítics”, explica Toni Vall.
L’exposició, que es pot veure fins al 12 d’abril, està situada en una única sala d’un to vermellós que emula la decoració interior de la mítica discoteca.
