cervesa
Foto: Gerrie van der Walt

La paraula “birra” s’ha imposat com el neologisme de l’any 2022. És la primera vegada que entre els candidats hi ha un mot antic i utilitzat, però no present al diccionari, i justament és el que s’ha imposat com a neologisme de l’any. “Salut mental” ha quedat en segon lloc. En aquesta edició, 13.985 persones han participat en aquesta votació oberta en què es podia triar entre 10 paraules.

Els mots entre els quals podien elegir les persones que hi han participat eren: “birra”, “metavers”, “micromobilitat”, “nanosatèl·lit”, “poliamor”, “revictimització”, “salut mental”, “submissió química”, “tuti” i “violència vicària”.

“Birra”, una paraula antiga i d’ús popular, absent al diccionari

Cada any es proposen paraules que no són al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i que són noves, o l’ús de les quals ha tingut un augment de freqüència considerable. Però en aquesta edició, i com a novetat, una de les paraules ha estat “birra”, un mot usat des de fa molt temps que es trobava a faltar en el diccionari, i que finalment s’ha imposat amb un ampli suport: el 32,6 % dels vots.

A partir d’ara, si la Secció Filològica de l’IEC ho considera oportú podrà aparèixer aviat al diccionari, com ho han fet els neologismes guanyadors dels anys anteriors. Per exemple, “coronavirus”, “emergència climàtica” i “animalista”, “sororitat”, “cassolada” o “vegà”.

El rànquing de paraules

“Birra” ha guanyat en totes les franges d’edat, tret de la dels més grans. “Salut mental” ha quedat en segona posició gairebé en totes les edats, però entre els més joves ha tingut un percentatge més alt, mentre que “tuti”, en tercera posició, ha estat la més votada per la gent gran. En la quarta posició hi ha un empat entre “poliamor” i “violencia vicària”, i segueixen per ordre en el rànquing “metavers”, “revictimització”, “nanosatèl·lit”, “submissió química” i “micromobilitat”.

Acostar la llengua als parlants

És el novè any consecutiu que l‘Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans organitzen aquest procés participatiu. L’objectiu és fer visibles temes que interessen a la societat i acostar la llengua catalana als parlants.