Rossend Arús (1845-1891) era fill de Pere Arús i Cuixart, un comerciant d’ultramarins i colonials d’una família benestant de l’Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya).

Una biblioteca pels barcelonins

Quan va testar, va nomenar dos marmessors, Valentí Almirall i un empleat de confiança de la família, Antoni Farnés, que van tenir l’encàrrec de fer realitat la biblioteca que duu el seu nom. Arús va deixar aquest llegat al poble de Barcelona, tant els seus fons bibliogràfics com l’edifici on encara hi té la seu, i que havia estat la seva residencia familiar. La biblioteca es va inaugurar el 1895.

Un fons alternatiu

Rossend Arús va ser un demòcrata d’ideologia republicana federal, catalanista lliurepensador, maçó i filantrop, que es va interessar per la cultura que es desenvolupa en els marges, com reflecteix el fons de la biblioteca. Destaquen l’anarquisme, el sindicalisme i el moviment obrer,  la maçoneria i la tradició i cultura republicanes.

També disposa d’un interessant fons literari, iconogràfic, lliurepensador, que recull àmbits com l’espiritisme o el protestantisme, i llibres científics, branca aquesta última que no ha tingut continuïtat, tot i que amb els anys s’ha respectat l’esperit de la biblioteca original. Val a dir que un dels objectius principals era aconseguir que tothom tingués accés a la millor cultura del moment.

Tres moments històrics

La biblioteca ha passat per tres etapes. La primera, des del 1895 fins al 1939, és l’època d’esplendor, creixement, prestigi, amb un fons que només superaven la Biblioteca Universitària i la Provincial. Hi anaven força lectors, també dones i, fins i tot, nens. Entre 1939 i 1967 la biblioteca va estar tancada, però no es va destruir perquè algunes persones de l’Ajuntament van evitar que es desmantellés, tot i els requeriments de la policia i denúncies per esporgar-ne el fons. La tercera etapa va des de la reobertura, a finals del franquisme, fins a dia d’avui.

La biblioteca mira al futur

Per celebrar els 125 anys han muntat una exposició que recull tot un seguit de documents i imatges històriques originals, un material seleccionat per Pere Gabriel. La institució té la mirada posada en el futur, per això estan preparant una pàgina web nova i tenen en projecte la catalogació informàtica del fons patrimonial, del fons d’Enrique Tierno Galván i de la col·lecció Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes.

La biblioteca ha preparat un programa d’actes, que a banda de l’exposició, que finalitza el 22 de gener, inclou conferències i lectures que s’estendran fins al març del 2021.