La Casa Nostra, Pubertat o El 47 són algunes de les produccions més recents que han reafirmat l’actriu Betsy Túrnez com una de les intèrprets més estimades del país. L’artista, nascuda a Barcelona l’any 74, recorda amb una estima especial els tombs pel Gòtic amb l’àvia: “Sempre anàvem a la Catedral i els passejos agafada de la seva mà és el record més dolç, sens dubte”. De fet, el lloc on sempre torna és precisament aquest: la Catedral, “i concretament a l’espai de les oques”, confessa.
Inevitablement, però, de Barcelona també en té mals records, concretament n’hi ha un que és el més agre: l’atemptat del 17-A a la Rambla, ara tot just fa nou anys. “Jo no hi era, estava a Portugal, però me’n recordo perfectament, del moment que vaig començar a rebre missatges per grups de WhatsApp i no entenia res”.
Túrnez desprèn optimisme, per això no és estrany que no recordi cap mala cita a la ciutat: “No en recordo cap, totes han sigut bones”. En canvi, no triga ni mig segon a recordar la que per a ella ha estat la millor. Va ser amb la seva parella actual, amb qui ja fa anys que surt, molt a prop de l’Escola Josep Maria Jujol, a Gràcia. “El primer dia que vam quedar per sopar… va ser molt guai. Va ser com, “això ja comença a ser alguna cosa més que un rotllo“. Explica que fins aleshores només es veien quan un dels dos estava prenent alguna cosa, i convidava l’altre a afegir-se al pla.
Enamorada del barri de Gràcia
Més enllà de ser el lloc on va segellar la seva història d’amor, Gràcia és el barri preferit de l’actriu: “De moment, sí, n’estic massa enamorada”, admet. És on viu i on encara troba aquells comerços que mai fallen, com per exemple, “on compro les verdures, el Josep, perquè és d’hort propi. I també l’Aglà, que és on compro el gall dindi, el formatge… allà, a la plaça de la Vila, mai fallen” corrobora.
“Barcelona té una energia molt amable, malgrat hi ha un excés absolut de turisme. Està sobrepassat.”
Betsy Túrnez té clar que Barcelona és un lloc especial: “Per a mi és el meu bressol”, diu. Per això, quan no hi és, el que troba més a faltar “és Barcelona en si. Perquè podria dir, paisatgísticament, el mar; la sensació del mar. Però, va més enllà. Barcelona té una energia molt amable. Malgrat que, ara per a mi, hi ha un excés absolut de turisme. Està sobrepassat”, conclou. I aprofita per fer palès que se sent decebuda amb una cosa en particular: “Feia molt de temps que no caminava la Rambla des de baix de tot fins a dalt i em vaig posar molt trista. Molt. Perquè no la reconeixia, per a mi se l’han carregada. I això em va entristir molt“.
Jo també tenía una bona relació amb les Ranbles, vaig estudiar al Conservatori del Liceu. Ara sento que m'han expulsat, ara les Rambles són pels turistes. I no hi ha possibilitat d'aturar aquesta bogeria de vendre la ciutat als turistes i als que fan negoci?