Beth passa pel ‘Mirador Barcelona’, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La cantant i actriu es va formar en teatre musical a Barcelona i és una de les cares conegudes de la música i també del món escènic en l’àmbit estatal. Rodergas es va fer un espai al cor dels espectadors quan va participar en el programa Operación triunfo i, especialment, amb la seva interpretació de la cançó Dime, amb la qual va representar Espanya a Festival d’Eurovisió 2003.
La cantant va néixer a Súria però, tot i que actualment viu al Bages, ha tingut una estreta vinculació amb Barcelona al llarg de la seva vida. A la ciutat ha residit en diversos barris, com el Poblenou, el Guinardó i la zona de la Sagrada Família, experiències que li han permès conèixer diferents realitats i ambients de la capital catalana.
També ha viscut temporades fora, com al Regne Unit, i ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria entre Catalunya i altres escenaris internacionals. Al llarg dels anys, també ha compaginat la música amb el teatre i la televisió, i ha consolidat així una trajectòria diversa dins el món artístic.
Recentment, la cantant ha continuat activa tant en l’àmbit musical com escènic, amb concerts, projectes personals i participació en espectacles com El fil invisible, fet que reafirma el seu vincle amb els escenaris i el públic català.
Barcelona, ciutat estimada
“Barcelona m’ha tractat molt bé, he sigut una enamorada de Barcelona”, explica. Tot i que molta gent la situava a Súria, assegura que va viure uns onze anys a la capital catalana i que en guarda un record molt viu. Especialment, destaca una etapa molt concreta: “Dels 18 als 29 o 30, és l’edat ideal per viure Barcelona“.
Recorda aquells anys com un moment d’exploració constant: concerts, cinema i vida cultural. “Hi havia anys que sortia cada nit al Mediterráneo a veure concerts”, diu, evocant una ciutat plena d’oferta i vitalitat: “Barcelona és un mirall i te n’adones quan viatges… som referent en moltes coses”.
També expressa preocupació per la pèrdua d’identitat: “Em produeix molta tristesa veure comerços de tota la vida que tanquen… ets a Barcelona però podries ser a qualsevol ciutat d’Europa”. Per això, defensa trobar un equilibri: “S’ha de cuidar perquè Barcelona tingui l’encant propi”.
Viure i créixer als barris
El seu primer contacte amb la ciutat va ser al Poblenou, en una època molt diferent de l’actual: “Ha canviat moltíssim… no hi havia hotels, no veies guiris. Encara recordo gent del Poblenou que deien: “He de baixar a Barcelona.” Recorda moure’s amb moto i descobrir Barcelona gairebé com una aventura: “Els primers dies anava perduda, parava i mirava la guia per saber on era”.
Més endavant, després del fenomen OT, es va instal·lar a prop de Sant Pau i després a la zona de la Sagrada Família: “Era més atapeït de gent, però encara trobava aquest ambient de barri que té Barcelona”.
Maternitat i canvi de vida
Amb els anys, però, les prioritats han canviat. “Sent mare estic molt ocupada”, reconeix. Aquest nou moment vital la va portar a fer un pas important: marxar de la ciutat.
“Quan tens fills necessites fer una mica de pausa, baixar el ritme i tenir la natura més a prop”, explica. Instal·lar-se al Bages li ha permès accedir a una qualitat de vida diferent: “He pogut comprar un habitatge amb unes característiques que a Barcelona hauria estat impensable”.
Tot i això, no amaga que hi ha coses que enyora: “Trobo a faltar la cosa cultural… aquella espontaneïtat de dir: aquesta nit fan això, anem-hi”.
Una carrera que no s’atura
El 2026 ha començat intens: “M’enredo amb mil coses”, diu entre riures. Està al Teatre Goya amb El fil invisible, de gira amb el seu projecte propi, amb una formació simfònica i també com a corista amb Sopa de Cabra.
Sobre els inicis a Operación Triunfo, recorda una experiència intensa: “Tenia 20 anys… sortir la vida em va canviar tant que anava amb el pilot automàtic”.
Somnis i escenaris
Entre les espines pendents hi ha un escenari mític: “No he actuat mai al Sant Jordi amb concert propi… tant de bo hagués complert un Sant Jordi, la sensació és bèstia”.
També recorda moments especials, com actuar al Camp Nou: “Va ser un honor i un orgull com a catalana i culer”. I no descarta repetir experiència si es dona l’oportunitat.
