La secció ‘betevé llengua’ del betevé directe ha estat farcida, com sempre, per diferents propostes lingüístiques. Mar Cercós Santín, lingüista de betevé, ha lluït aquest cop una samarreta dissenyada pel Departament de Comunicació de la casa i que incorpora una frase feta. Mitjançant un concurs de preguntes i respostes, se sortejarà una samarreta igual entre l’audiència. Cada mes es podrà veure un model diferent que farà d’altaveu d’alguna expressió.
No em facis la guitza
Aquest mes la frase és No em facis la guitza, un missatge clar i enèrgic. Una guitza és l’acció d’un animal d’alçar i llançar violentament cap a enrere una o les dues potes posteriors. També es diu coça. Rebre’n una deu ser ben dolorós. Fer la guitza a algú és importunar-lo, molestar-lo i empipar-lo. També posar pegues a algú. Per tant, demanar a algú que no ens faci la guitza és aturar-lo quan ens està empipant. És una frase que ens pot ajudar a posar un límit en el nostre dia a dia.
Participa-hi i guanya la samarreta del betevé llengua
La novetat d’aquest any és que mitjançant un petit joc de preguntes i respostes pots entrar en el sorteig de la samarreta No em facis la guitza. Participa-hi, pot ser teva!
Si no m’escoltes em sentiràs!
La secció ha aclarit les diferències que hi ha entre el verb sentir i el verb escoltar. Perquè hi ha alguns embolics, de vegades. El verb sentir és de percepció involuntària i, per contra, escoltar requereix la intenció de parar atenció al que s’està sentint per entendre la informació. Quan volem deixar clar, quan escrivim o ens comuniquem, que només rebem el so o el diàleg o la cançó utilitzarem sentir, quan vulguem expressar que hi ha la voluntat d’entendre o parar-hi atenció, escoltar.
- Escolta’m bé, només ho diré una vegada
- A la biblioteca no se sentia res
- Em sents?! (té sentit de cridar l’atenció)
- M’escoltes?! (preguntem de manera directa si ens estan parant atenció)
Alerta quan escoltar usurpa, de vegades, el lloc de sentir. Quan no estem perceben què ens diuen hem d’utilitzar sentir, no pas escoltar. Per escoltar primer ens cal sentir.
❌ Parla més alt que no t’escolto
✅ Parla més alt que no et sento
Amb tot, el verb sentir té un pes important en català. Hi ha expressions fusionades en frases fetes que no cal parar a analitzar, sinó que simplement són així, formen part de la idiosincràsia immodificable de l’idioma. Amb tot, doncs, no cal obsessionar-se ni estar constantment pensant si s’escolta o se sent, cal deixar-se anar una mica per la pròpia intuïció.
- No sentir ni piu
- No sentir mica
- Sentir a dir
- No sentir ni una mosca
- Sentir tocar campanes i no saber on
- Sentir-ne de tots colors
- Sentir créixer l’herba
- No sentir-lo ni en el coll de la camisa
- Sentir de nas
- Dur (algú) a escoltar el sermó
- Escoltar amb orelles de ruc
- Escoltar amb totes les orelles
- No escoltar raons
- etc.
Un conte de l’hivern
T’imagines escriure ivern, ome, ora, ospital? Aquesta és la història de per què es va decidir preservar la hac a paraules com hivern, home, hora o hospital, entre d’altres.
Hivern prové del llatí HIBERNUM TEMPORE (“temps hivernal”). Aquesta hac inicial es va decidir conservar per raons etimològiques, és a dir, per recordar que en llatí hi era. Es va decidir en català i francès, tot i que en castellà, gallec, occità i romanès van treure la hac inicial d’hivern.
Aquí ve el conte. Cap al 1890, un grup de lingüistes encapçalats per Pompeu Fabra van iniciar una campanya de reformes ortogràfiques que, entre moltes altres coses, proposava suprimir la lletra hac etimològica. Van fer la “campanya lingüística de L’Avenç”, la revista en la qual van publicar aquestes propostes. Volien eliminar la hac per “posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat”. Consideraven que només tenia sentit mantenir-la amb valor diacrític, és a dir, per evitar confusions i distingir, per exemple, ho (pronom) de o (conjunció); però creien que no tenia cap sentit mantenir-la perquè en català no tenia cap valor fonètic.
“Debat sobre l’eliminació de la hac en l’ortografia: “Què era més important preservar l’etimologia o facilitar l’aprenentatge de la llengua?”
El 1913 van aparèixer les Normes ortogràfiques de l’IEC, que ja van normativitzar que la hac etimològica inicial no se suprimiria en posició inicial, es mantindria home amb hac, i hivern amb hac. Per contra, però, sí que s’eliminaven aquelles hacs que recordaven una consonant desapareguda, és el cas de rahó (rationem) a raó; les hac que marcaven hiat (separació sil·làbica) com llehó-lleó; i la hac sense cap valor ni fònic ni etimològic amich-amic.
N’estàs segur que el fred apreta?
De vegades sentim a dir l’expressió el fred apreta, i compte perquè apretar és una interferència del castellà.
❌ El fred apreta
✅ Fa un fred que gela
Fa un fred que pela (em pelo de fred!)
Fa un fred que talla
Fa un fred que glaça el pensament
Fa un fred que glaça la cua dels gossos
Són dies forts
Fa un fred de mil dimonis
