La secció ‘betevé llengua’, del betevé directe, ha estat farcida, com sempre, per diferents propostes lingüístiques. La Lorena Catalán, lingüista de betevé, ha lluït una samarreta dissenyada pel Departament de Comunicació de la casa que incorpora una frase feta. Mitjançant un concurs de preguntes i respostes, se sortejarà una samarreta igual entre l’audiència. Cada mes se’n podrà veure un model diferent que farà d’altaveu d’alguna expressió.
“Jo soc qui remena les cireres”
Aquest mes la frase triada és tot un clam reivindicatiu. Ser qui remena les cireres és ser qui mana, qui té influència i decideix les coses. És cosina germana d’una altra expressió: ser qui talla el bacallà.
Ara bé, més enllà de la declaració d’intencions, s’ha aprofundit en l’origen d’aquesta frase feta, que és ben curiós. Ve d’un joc infantil que es feia per Corpus en molts pobles i ciutats. Era una cursa d’obstacles que feia la canalla durant la qual s’havien d’aconseguir diverses peces de fruita. Qui més en recollia era qui guanyava. Una de les proves era agafar el màxim de cireres en un cubell d’aigua mentre algú altre les remenava amb un pal, de manera que depenia d’aquesta persona que en poguessis agafar o no, ja que si es tractava d’un amic o familiar podia ser més benèvol amb tu i si no ho era, podia remenar amb més força perquè no n’agafessis cap. Per tant, era a les seves mans qui guanyava la prova.
Participa-hi i guanya la samarreta del betevé llengua
La novetat d’aquest any és que mitjançant un petit joc de preguntes i respostes pots entrar en el sorteig de la samarreta Jo soc qui remena les cireres. Participa-hi, pot ser teva!
Carnaval o carnestoltes?
Un dels dubtes freqüents que tenim quan arriba aquesta època de l’any és si podem dir tant carnaval com carnestoltes per parlar d’aquesta setmana de festes prèvies a la quaresma.
Si ens fixem en l’origen dels dos mots, carnaval prové del llatí carnem levare i carnestoltes, de carnem tollere. En tots dos casos, vol dir “carns llevades, tretes, eliminades”, és a dir, “temps sense carn”, precisament perquè quan s’acaba el període, tradicionalment començava la quaresma, l’època sense carn.
Per tant, podem dir carnaval i carnestoltes per parlar d’aquesta setmana de disbauxa. Ara bé, el rei dels poca-soltes és en Carnestoltes.
Disfressa, un molt ben camuflat
A l’hora de cercar el mot al diccionari trobem que té un origen poc clar. D’una banda, Coromines relaciona disfressa amb fressa, que prové del llatí frictiare, i té el significat d’“empremta o pista que deixa un animal refregant-se”. Aquesta definició, amb el prefix des- (dis-), que indica negació, voldria dir: “despistar, esborrar el rastre deixat” i, després, “desfigurar, cobrir amb disfressa”.
La segona hipòtesi és la defensada al Diccionari català-valencià-balear (DCVB), d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, en què se sosté que disfressar prové del llatí farsus, “embotit”, per l’embotiment de palla amb què es fabriquen els ninots o bujots per imitar la figura humana.
Per tant, tot i que la hipòtesi de Coromines té més suports actualment, podem dir que el nostre mot disfressa camufla molt bé el seu origen.
Els anglicismes del MWC
Aprofitant que d’aquí a uns dies tornarem a tenir el Mobile World Congress, l’enquesta al carrer s’ha fet per agafar el pols del lèxic en català sobre alguns termes de l’àmbit de les tecnologies amb la pregunta: “Saps quina és la forma catalana per a tablet i wireless?”. La premissa inicial era que segurament els més joves no ho sabrien, però ha estat una bona sorpresa comprovar que la majoria tenien clares les formes tauleta i sense fils. Ara bé, també s’ha constatat que encara tenim un polissó al vaixell: “inhalàmbric”, que és un calc del castellà.
El vespreig arriba al català
Finalment, s’ha dedicat una part de la secció al terme vespreig, inclòs com el “Terme de la setmana” del Termcat l’11 de febrer. Al gener vam fer precisament una entrada en què parlàvem de la necessitat de trobar una alternativa en català al tardeo i el Termcat ja hi ha mogut fitxa.
L’argument a l’hora de triar vespreig és el següent: vespre és un mot que es diu en tots els dialectes, és un terme singular (no té un altre significat) i la terminació -eig el fa percebre com a informal.
Ara que ja tenim la forma normativa per al fenomen de moda de fa uns anys de “sortir abans de la nit a bars, terrasses o altres espais d’oci i combinant tapes, copes, música, etc.”, només cal que fem córrer el vespreig mentre gaudim d’aquest temps relaxat en bona companyia.
