‘Berenice Abbot. Retrats de modernitat’, que es pot veure fins al 19 de maig a la Casa Garriga i Nogués, és una exhaustiva mirada a la trajectòria de la fotògrafa nord-americana, confegida amb 200 instantànies. Se la considera una figura rellevant de la fotografia de la primera meitat del segle XX als Estats Units. El títol de la mostra ens parla de la idea de la modernitat, que es pot resseguir en cadascun dels tres apartats de la mostra: ‘Retrats’, ‘Ciutats’ i ‘Ciència’. Nascuda a Ohio el 1898, Berenice Abbot va marxar primer a Nova York i molt aviat, el 1921, a París, on va ser ajudant de Man Ray. D’aquesta dècada dels anys vint són les instantànies del primer apartat. Retrats de personatges amb els quals tenia relació, com James Joyce, André Guide o Edward Hopper. Intel·lectuals i artistes que representaven la modernitat.
Berenice Abbot i Nova York
El gruix de la mostra però remet als anys trenta, quan ja havia tornat a Nova York. Abbot fotografia una ciutat en expansió, en la qual creixen arreu els gratacels que avui són ja icones de la ciutat. També aparadors i botigues, símbol de la naixent societat de consum. No oblida altres aspectes menys amables de la ciutat, com els marginats i els sense sostre dels barris més humils. Inicialment va treballar en aquest àmbit urbà de forma independent, però el 1935 va aconseguir finançament gràcies al programa Federal Art Project. Les imatges de la sèrie sobre Nova York es van publicar el 1939 amb el títol ‘Changing New York’, i van obtenir gran èxit, tant de crítica com de vendes. La mostra es tanca, finalment, amb una sèrie de 28 fotografies dels anys 50, quan Abbot s’interessà per la ciència, i en particular per la física. Va treballar per al Massachussets Institute of Technology documentant fenomens físics per il·lustrar llibres de text.
