(ACN / Redacció) El D’A Festival de Cinema de Barcelona ha entregat aquest dissabte el seu premi honorífic al cineasta hongarès Béla Tarr. L’autor d’obres com Sátántagó, Kárhozat o Werckmeister harmóniák fa uns anys que es va retirar de la producció cinematogràfica, però un cop més, ha tornat a Barcelona per retrobar-se amb el seu públic fidel.
Crida a buscar un llenguatge propi
En rebre el guardó, Tarr ha recomanat als nous cineastes que visquin noves experiències i “el cinema ja arribarà després”. Segons ha informat el festival, ha animat les noves generacions a buscar el seu propi llenguatge i ha qüestionat el paper del guió en les pel·lícules.
Convençut que és millor mostrar que explicar, Tarr ha conreat un estil particular de temps lent, rodat en blanc i negre, i amb llargs plans seqüència que poden durar minuts. Paradigmàtica és Sátántango (1994), una cinta amb 156 plans que dura més de set hores.
És un dels directors més singulars del cinema contemporani, i va rebre el Premi d’Honor de l’Acadèmia de Cinema Europeu. Tarr ha dirigit nou llargmetratges, dos documentals i quatre curtmetratges. Se’l considera un dels cineastes més influents i visionaris del panorama recent.
Director de culte amb públic fidel
Un director idolatrat a Barcelona, com es va poder veure a la projecció del film de culte Sátántangó, que va crear tanta expectació que se’n van exhaurir les 360 localitats i el col·loqui de després. En aquesta ocasió, oferint després de la cerimònia de lliurament del premi una masterclass sobre el procés creatiu del seu mític llargmetratge La condemna.
