Beehave remet a la paraula “bee“, abella en anglès, i també a la manera de comportar-se, “behave“. Aquest títol, meitat afirmació meitat pregunta, vol remarcar que hi ha molt a aprendre de la manera com es relacionen les abelles, i que el seu paper dins l’equilibri mediambiental és fonamental.
“Beehave. On són les abelles?” és el títol de l’exposició que fins al 5 de maig es pot veure a la Fundació Miró, i que respon a la pregunta convidant el visitant a empatitzar-hi, fins al punt de fer-se de la mida d’aquestes petites criatures. Les obres de 24 artistes expressen la sensibilitat i la crítica a la desaparició a escala global de les abelles. Martina Millà, la comissària, manifesta que la intenció de l’exposició és ajudar a suplir la manca d’educació que tenim envers altres espècies i “apropar-nos a les abelles des de l’admiració perquè són éssers meravellosos“.
Per al públic, és un exercici immersiu i de transformació que a la primavera “pol·linitzarà” la ciutat amb obres de 10 artistes en 15 localitzacions diferents. “Beehave” pretén posar sobre la taula el tema de l’apicultura urbana i obrir un debat: què passaria si a Barcelona l’apicultura urbana fos permesa? Paradoxalment, les ciutats s’han convertit en un lloc més amable que el seu hàbitat natural, que està amenaçat pel canvi climàtic i per l’ús de pesticides i altres productes químics. Una possibilitat que es planteja en la mostra és, doncs, si una solució és permetre la instal·lació d’arnes dins d’una urbs. De fet, a Barcelona n’hi ha quatre: al Parc de la Ciutadella, des dels anys 40, que pol·linitza aquest pulmó verd i dona mel de til·ler; a Collserola; a Montjuïc, on s’ubica un apiari, i al terrat de la Fundació Miró.
“Beehave” també inclou el llibre ‘Escrits apícoles’, un recull d’assajos al voltant del projecte, escrit en lletra vermella, color que les abelles no perceben, i il·lustrat amb fotografies. Tot plegat, per acompanyar l’esperit de l’exposició: aconseguir que l’espectador miri les abelles amb respecte i agraïment i sense por.
