La Sala Beckett acaba l’any totalment entregada al dramaturg irlandès que li dona nom, de qui es commemora el 30 aniversari de la mort. ‘Beckett’s ladies’, que es representa a diversos espais de la primera planta, se suma a la ja estrenada ‘Tot esperant Godot’ a la sala de baix. El muntatge és un itinerari per quatre peces breus protagonitzades només per dones, d’aquí el títol que li ha posat Sergi Belbel, traductor i director. Les encarnen Sílvia Bel, Míriam Iscla i Rosa Renom.

La peça inicial i la més llarga (25 minuts) és ‘Passos’. Rosa Renom interpreta una dona que camina una i altra vegada davant l’habitació de la seva mare… quelcom que ha fet durant tants anys que ja no en pot sortir.

Beckett en essència

Després el públic es divideix en dos grups que veuran alternativament, en d’altres espais ‘No jo’ i ‘Bressol’. La primera és una prova de foc per a Míriam Iscla, a qui només veiem la boca. I és que interpreta una dona que ha estat en silenci durant tant de temps que pateix una incontinència verbal embogida. 15 minuts sense respir per a l’actriu.

A ‘El bressol’ Sílvia Bel és una dona que es gronxa davant d’una finestra i de qui en sentim la veu interna, també torturada. Només al final del recorregut, en la peça més breu, apareixen les tres actrius juntes. Encarnen tres velles amigues que havien compartit molts secrets, però que  ja no tenen la mateixa complicitat d’abans.

Sergi Belbel i les actrius coincideixen a parlar d’un Beckett radical, amb uns monòlegs destil·lats a l’essència. Un exercici de teatre, en tot cas, gens convencional.