Llàtzer Garcia signa i dirigeix el thriller ‘Al final, les visions’, que la Beckett ha coproduït amb el Grec Festival de Barcelona. Fa funcions des de l’1 fins al 31 de juliol, per bé que l’estrena oficial s’ha posposat una setmana, i serà el dia 7.
L’autor es va inspirar en fets reals, ocorreguts fa 20 anys: un accident domèstic mortal en una masia on s’havien instal·lat uns amics seus. “L’interès, alhora d’escriure, va ser imaginar com es viu aquest cop amb el pas del temps, al cap de 20 anys”, explica Llàtzer Garcia. Sobre el to de thriller, afegeix que “va ser quan escrivia el final que em vaig adonar que hi havia un aire de Hitchcock. I llavors vaig tornar a ell i a pel·lícules com ‘Vertigen’. El thriller també em serveix per treure solemnitat al drama. Entrar a jugar, que és el que feia sovint Hitchcock”.
Joc de miralls
La Sara i l’Adri, (Laia Manzanares i Joan Marmeneu) una parella de joves, lloguen una masia a prop de Girona. Tenen un veí solitari, l’Àlex (Joan Carreras), inicialment poc sociable. Però es va consolidant certa amistat i els acaba convidant a sopar. Després de l’àpat els parla dels amics de joventut i del conjunt musical que tenien alguns d’ells. Dos dels integrants ja no hi són. No vol parlar d’un accident fatal. De matinada, la Sara, que no pot conciliar el son, sorprèn el veí, mig nu, mirant fixament la masia i, en concret, la finestra que ocupen ella i l’Adri.
L’autor, que no amaga la por a fer ‘spoilers’ revela que “la Sara és mestra, i la noia que va morir estudiava per ser mestra. I l’Adri voldria ser fuster, com ho era l’altre mort. El títol del muntatge fa referència al fet que hi ha molts punts de vista per mirar el que va passar. Però també a les moltes visions i projeccions que apareixen a la trama”. Un quart intèrpret, Xavi Saéz, encarna un amic de l’Àlex, que també va viure els fets traumàtics del passat.
