Núria Cadenes: “A vegades hi ha més veritat del que sembla en allò que inventes”

La Paloma, un dels espais centrals del festival BCNegra ha acollit en una mateixa jornada quatre taules rodones, un taller i una performance immersiva. En una de les taules rodones, “La versemblança i la veritat”, les escriptores barcelonines Núria Cadenes i Beatriz García Guirado i l’escriptor i magistrat italià Gianrico Carofiglio han conversat sobre la fina línia que, a vegades, separa un i altre concepte en literatura.

Les tres veus literàries, tot i que d’estils molt diferents, participen de certa pràctica comuna: introduir fets i personatges reals per construir relats de ficció que aspiren a una veritat diferent a la de, per exemple, el discurs periodístic. “A vegades, en periodisme, saps coses que són veritat però no pots dir, perquè o no pots demostrar-les o no pots citar-les a fons. Però en una novel·la, i amb altres fets inventats, sí”, afirma Núria Cadenes, procliu a conrear la no-ficció ficcionada en obres com la recent Qui salva una vida, guardonada amb el Premi Proa.

Escriptor i magistrat antimàfia

Durant la taula, d’alta volada literària, dues intervencions de Gianrico Carofiglio han estat molt aplaudides. A banda d’haver escrit una vintena de novel·les (que han venut més de sis milions d’exemplars i han estat traduïdes a més de vint llengües), reculls de relats i assaigs, Carfiglio és també magistrat i va formar part de la comissió parlamentària antimàfia al seu país.

“El tema de la versemblança i la veritat ja apareixia en la meva primera novel·la de la sèrie protagonitzada per l’advocat Guido Guerrieri (Testimone inconsapevole). Al final del llibre hi ha una reflexió sobre el tema, que em sembla cabdal en literatura, però també en els processos judicials. Moltes vegades, en els judicis, es corre el risc d’acceptar que una cosa ha passat perquè és versemblant. Però això no és suficient. Per dir que ha passat, cosa que pot comportar, per exemple, que es condemni algú, s’ha de poder provar que és veritat“, explica Carofiglio.

L’obra de Carofiglio està, en bona part, publicada en castellà, però no en català, excepció feta de Ad occhi chiusi, ‘A ulls clucs’, de la sèrie de Guid Guerrieri, que el 2008 va editar Edicions 62. Tampoc no està publicada en català, per exemple, l’obra de Mick Herron, que rep en aquesta edició del BCNegra el Premi Pepe Carvalho.