Pier Paolo Pasolini, homenatjat al Barnasants i en clau de jazz. ‘Le nuvole di Pier Paolo’ s’ha pogut veure a les Cotxeres de Sants, seu original del certamen, per bé que un pèl oblidada per l’amplitud geogràfica que han anat prenent les darreres edicions. El títol del concert és una picada d’ull al film del director italià ‘Che cose sonno le nuvole?’ (1967).

Tenint en compte la posició del festival i del personatge que el dirigeix, Pere Camps, la figura de Pasolini, de qui el març se celebra el centenari del naixement, no sembla llunyana. Però, a més, el projecte descobreix un vessant poc conegut del cineasta.

Pasolini, lletrista i defensor de la cançó popular

Pasolini era un intel·lectual compromès, que, a més de cineasta, va escriure poesia, assaig, teatre i narrativa. I tenia una passió: la música popular. “El 1955 va ordenar poemes i cançons populars en dos volums del ‘Canzoniere italiano. Antologia della poesia popolare’. Des de Petrarca ningú ho feia”, explica Pere Pons, copromotor de ‘Le nuvole di Pier Paolo’.

L’espectacle combina tres vessants del Pasolini melòman: temes de les bandes sonores dels seus films (d’Ennio Morricone, evidentment, però també de Carlo Rustichelli i altres); cançons de l’esmentat recull de poesia popular, i alguns temes amb lletra de Pasolini, escrits per a la seva col·laboradora Laura Betti, actriu i cantant, però també per a Domenico Modugno o Sergio Endrigo.

L’orquestra que oficia, formada especialment per a l’homenatge -que fa gira espanyola i italiana a l’estiu-, aplega vuit músics de l’escena jazzística italiana, algun dels quals reconegut a tot Europa, com el trompetista Flavio Boltro, el bandoneonista Daniele di Bonaventura o el saxofonista Daniele Sepe.