compartir
El festival internacional de cançó d’autor Barnasants ha engegat la 31a edició recordant, al Palau de la Música, els mítics concerts que Lluís Llach va protagonitzar al Pavelló Municipal d’Esports els dies 15,16 i 17 de gener del 1976. Aquells concerts i els de Raimon tres mesos abans i Quico Pi de la Serra un mes després, els tres al mateix recinte, han passat a la història com els concerts de la transició.
Llach-Gener 76. 50 anys ha estat un recordatori als tres directes que va oferir Lluís Llach fa mig segle, que van donar peu al disc Barcelona-Gener del 76 (Movieplay, 1976). S’ha interpretat el repertori íntegre dels concerts sota direcció musical del pianista Manel Camp, que també va ser-ho llavors. A les seves ordres, Borja Penalba (guitarres i coros), Jordi Gras (baix i coros), Anna Bosch (teclats), Sofia Itriago (flauta) i Lluís Ribalta (bateria, menys en un tema, que ha tocat Santi Arisa, també músic dels concerts del 76).
La cantant Gemma Humet i el membre d’Els Pets Joan Reig han cantat la majoria dels temes, per bé que Lluís Llach ha fet aparició, enmig d’una forta ovació, a la segona part del concert. Després d’un petit discurs ha cantat ‘Si arribeu’ amb el jove Fredrik Strand. Llach ha cantat també ‘Abril 74’, ‘El jorn dels miserables’ i la inevitable ‘L’estaca’ en els bisos. La idea del Barnasants era recuperar l’esperit de gener del 76 i el públic, en general d’edat avançada, s’ho ha cregut. Ha picat de mans, ha cantat algunes lletres i i, fins i tot, ha cridat alguna consigna de llibertat i moltes d’independència.
Nova direcció del Barnasants
La 31a edició del festival de cançó d’autor suposa l’inici d’una etapa nova sota direcció de Marçal Girbau, que agafa el relleu del fundador del certamen, Pere Camps, l’any 1996. Tot i que fidel a la personalitat del Barnasants, Girbau ha optat per programar menys concerts: 59 en lloc del centenar que solia encabir al cartell Camps. A més, i amb la idea que un festival de cançó d’autor té molt a veure amb el teatre, incorpora escenaris nous com el del Teatre Gaudí i la Fàbrica dels Teatres del Farró a Barnasants.
Un homenatge a Robe Iniesta (Extremoduro) amb diferents artistes de l’estat espanyol i un cicle centrat el cantautores sicilianes (Carmen Consoli, Ana Castiglia), són alguns trets definitoris d’aquesta nova edició, que destaca per un cartell que pica l’ullet al dramaturg italià Dario Fo, amb el lema “Quan un poble ja no sap riure esdevé perillós”.
El fet que el concert exhaurís ràpidament entrades per a les dues cites al Palau de la Música (27 i 28 de gener) ha propiciat una gira del projecte per altres indrets del territori (Manresa, Reus, Terrassa, Vic i Viladecans, entre d’altres). També serà itinerant l’exposició sobre el triple concert del gener del 76, que s’ha instal·lat dos dies a la Sala Lluís Millet del Palau. Comissariada per Fermí Puig (instigador primer de l’homenatge), desplega fotografies del concert de Francesc Fàbregas, a més de fotografies d’arxiu de Juan Miguel Morales i de la revista Enderrock.
