compartir
(ACN) Barcelona ha dedicat un homenatge a l’escriptora Ana María Matute en el marc de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Ho ha fet al pavelló de la capital catalana i amb Álvaro Colomer, Carme Riera i Míriam Martínez, moderats per Elena Hevia. Matute va ser una de les veus més singulars i profundes de la literatura del segle XX, una autora precoç, testimoni d’una Espanya fracturada i narradora incasable de mons travessats per la ferida i la imaginació. L’escriptora va posar el focus en la infància, recordant que la llum pot sorgir dels llocs més foscos.
“Una escriptora extraordinària”
Coincidint aquest estiu amb l’aniversari dels 10 anys de la seva mort, la fira ha volgut reivindicar-la. Riera ha destacat que, més enllà de ser una escriptora “extraordinària”, li agradava escriure i mai va voler ser considerada una persona important ni centrar el seu cos i ànima a buscar reconeixement. “Fugia d’aquest tipus de coses”, ha afirmat. “Jo vaig tenir la sort de ser la seva amiga, però també la seva admiradora, perquè m’agrada molt com escriu”.
“Tenia una sensació màgica, que podia transformar la realitat, estava allà”, ha subratllat Riera. “Era una cosa molt vital i molt seva”. En la mateixa línia s’ha pronunciat Colomer, que veia en ella una nena interior. “Ella deia que un home és el que queda d’un nen, donant a entendre que no va passar una mala infància”, ha afirmat. Finalment, Martínez n’ha destacat la “innocència”, que li va permetre allunyar-se de la dualitat del que és bo i dolent.
