Aquesta és la guia més antiga que es conserva a l'arxiu. Es venia a la plaça de Sant Jaume i era un recull de dades pràctiques per als comerciants. Ben diferents dels llibres actuals, que destaquen el patrimoni i, sobretot, Gaudí. INÉS NIETO, cocomissària de l'exposició "La conversió de BCN en un pol d'atracció turística, això significa que l'edició de guies es multiplica i són guies en diferents idiomes." L'any 1856 es pot trobar informació de la ciutat en alemany, anglès, francès i italià. I 16 anys després, s'edita la primera guia en català. "Les guies no les pots ficar en un bloc, eh, perquè és clar. Algunes són anònimes, altres les han fet erudits, altres les ha fet un comerciant i el que li interessa és destacar el directori de xocolaters." A través dels anuncis dels volums, es pot resseguir la història de la vida quotidiana i de l'oci de la ciutat. L'exposició també recull mapes ben originals i a l'arxiu, s'hi poden trobar guies per a tots els gustos.

La primera guia de la ciutat que es conserva a l’arxiu és el ‘Calendario Manual y Guía de Forasteros en Barcelona’ (1777). No destacava el patrimoni arquitectònic sinó que era emminentment pràctica, destinada a viatjants i comerciants. Incloïa, per exemple, l’horari de les misses, els noms d’algunes autoritats locals o les fonts de la ciutat.

A poc a poc, sobretot a partir de l’Exposició Universal del 1888, la publicació de volums anirà en paral·lel a les grans efemèrides de la ciutat: l’Exposició Universal (1929), el Congrés Eucarístic (1952), els Jocs Olímpics (1992) o el Fòrum de les Cultures (2004).

Ensumant el negoci del turisme, la burgesia catalana crea el 1908 la Societat d’Atracció de Forasters. L’organització s’encarrega de l’edició de moltes guies de la ciutat i l’exposició mostra, a tall de curiositat, el carnet del turista. Segons explica Alberto Blasco en aquest text, coordinador d’estudis de Turisme a la Universitat Pompeu Fabra, la societat busca atreure turistes amb  un doble objectiu: obtenir divises” i “com una manera interessant d’intercanvi cultural que podia modernitzar els costums de la població”.

L’exposició també recull volums com la ‘Guía secreta’ de Josep M.Carandell, la ‘Guia inútil de Barcelona’ escrita per Tísner o ‘Barcelona pam a pam’, un clàssic escrit per Alexandre Cirici publicat l’any 1971 i reeditat recentment amb pròleg de l’exregidora de Ciutat Vella, Itziar González.