El 18 de juliol de 1936 començava l'alçament militar que desembocaria en la Guerra Civil. Barcelona va ser una de les moltes ciutats espanyoles que va aconseguir repel·lir el cop en un primer moment. A partir de llavors, la ciutat es va preparar per defensar la República i els valors que representava. Els mesos posteriors van ser els de les col·lectivitzacions, i la reconversió industrial i social orientada a la defensa del Govern republicà. 80 anys després de l'inici del conflicte, l'Ajuntament de Barcelona prepara un acte per commemorar l'efemèride i la revolució durant aquells anys de guerra. Serà amb la interpretació de l''Oda a l'alegria', de Beethoven, que aquell 18 de juliol del 36 Pau Casals no va poder interpretar per l'esclat de la guerra. Sota el lema institucional de "Jo vull la Pau, però no vull l'oblit", l'Ajuntament també recordarà dimarts les frustrades Olimpíades Populars que el 19 de juliol d'aquell any havien de donar resposta als Jocs Olímpics de Berlín, que aquell mateix any havia presidit Adolf Hitler.
Pel govern municipal es tracta d’una manera innovadora de recordar l’efemèride, ja que serà la primera vegada que el consistori emetrà una declaració de govern que, segons el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, vol recollir “la memòria d’una guerra que forma part de la nostra identitat, i acceptar el desastre de la guerra com una cicatriu de la ciutat”.
L’acte institucional més destacat serà a les 19.30 h, amb la lectura del poema ‘Oda a Barcelona’ des del Palau de la Música; que seguirà amb la interpretació simultània de la peça musical ‘Oda a l’alegria’, de Beethoven, en 11 escenaris d’arreu de la ciutat.
L’endemà, dimarts a les 11 h, s’inaugurarà una exposició a l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc sobre les frustrades Olimpíades Populars, que el 19 de juliol de 1936 haurien d’haver-se iniciat com a resposta als Jocs Olímpics de Berlín, presidits per Adolf Hitler. En aquest sentit, el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, destaca que “un cop frustrada les olímpiades, molts d’aquells atletes es van quedar a Barcelona com a milicians per lluitar contra el feixisme. Barcelona va ser acollidora de refugiats, i capital de tres governs: el basc, l’espanyol i el català”.
La campanya commemorativa de l’efemèride la protagonitzarà la icònica fotografia de la jove miliciana, periodista i traductora Marina Ginestà, feta per Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, amb Barcelona de fons.
A Barcelona, van haver 19 bombardeigs durant la guerra civil, que van provocar la mort d’unes 2.000 persones, segons les xifres recollides per BTV Datalab.
