compartir
El Museu de la Música i L’Auditori han presentat aquest dijous “Esquellòrium”, una exposició sonora i lumínica feta d’un miler d’esquelles sospeses al sostre, provinents de mitja dotzena de ramats d’arreu del territori català, cedides o donades pels pastors. El projecte, que es podrà visitar del 22 de febrer al 14 de juny al Foyer de la Sala 1 Pau Casals, és un encàrrec a l’artista Núria Andorrà i està dirigit pel director del Museu de la Música, Jordi Alomar. La proposta és una apel·lació a la presència i a la revisió de la relació de la societat amb la ruralitat i una invitació, des de l’escolta, al canvi conscient i responsable. “Esquellòrium” es complementa amb cinc accions performatives i una mostra audiovisual.
Una primera posada en escena aquest dissabte
La inauguració d'”Esquellòrium” es durà a terme aquest dissabte, 22 de febrer, a les sis de la tarda, durant la qual se celebrarà la primera de les accions performatives previstes per la seva creadora: tRamaT. Anònimes i unànimes. Federica Porello des de la dansa i el moviment, Ariadna Torné amb el violí i Núria Andorrà manipulant la xarxa que uneix el miler d’esquelles en suspensió, qüestionaran el paper de la col·lectivitat a partir de la idea del ramat i de les relacions de poder que s’hi estableixen. Totes aquelles persones que tinguin entrada per al concert d’aquell mateix dia podran accedir lliurement a l’esdeveniment.
L’artista ha deixat clar que cada ramat sona diferent i que, en el seu cas, no només estava interessada en la musicalitat de la campana, sinó també en l’art decoratiu de musicar la fusta de les esquelles, la noció simbòlica de protecció que se’ls associa, i l’univers de la pagesia en general. Segons Andorrà, en un moment en què la gent està perdent irreversiblement la connexió amb els seus orígens, “Esquellòrium” reivindica què està passant al món rural, “perquè cada vegada n’estem més allunyats, però hem de tenir clares quines seran les conseqüències si desapareix”.
Alomar considera que la proposta “és molt singular” perquè confronta dues nocions de paisatges diferents: “Un de més propi de la ruralitat i, un segon, que pertany a la trama urbana”. Paral·lelament, insisteix en la importància de les esquelles en si, ja que la campana és un dels instruments més antics de la humanitat, “amb una funció social associada a la protecció”.
