La façana marítima era també un emplaçament estratègic, perquè permetia arribar als centres del poder civil de la plaça de la República, actual plaça de Sant Jaume, de manera immediata. A més a més, va ser per mar, a bord d’un hidro, per on va arribar el general Goded després d’haver encapçalat la revolta a Mallorca i amb l’objectiu de prendre el comandament de la insurrecció a Barcelona. Aquests factors, el mar, la concentració de dependències militars i l’accés fàcil als òrgans de poder civil, van fer de l’àrea propera al monument de Colom la protagonista de la rebel·lió del 19 de juliol.
El mateix monument al descobridor d’Amèrica també va ser un dels espais que van intervenir en la lluita entre els colpistes i els defensors de la República. Segons explica Víctor Hurtado, quan el tinent coronel Díaz Andino, lleial al govern, va decidir des del Prat bombardejar les instal·lacions militars d’aquesta àrea, hi va haver qui va intentar abatre els avions de la República amb una metralleta des del mirador del monument. Un avió va ser disparat, però va respondre a l’atac amb èxit.
Víctor Hurado assenyala diversos factors a l’hora d’explicar perquè, a diferència d’altres punts de l’Estat espanyol, l’aixecament militar va fracassar a Barcelona. El primer és que un cop d’estat necessita unitat per triomfar i el fet que el general que comendava tota la divisió no el secundés va fer que molts militars tampoc s’hi impliquessin. D’altra banda, és necessari el suport de les forces d’ordre públic i a Barcelona els guàrdies d’atac, els carabiners i, a l’últim moment també, la Guàrdia Civil, es van mantenir fidels a la República. En tercer lloc, tampoc hi va haver un component sorpresa i els militars alçats es van trobar amb una ciutat amb armes que els feia front. Finalment, tampoc van aconseguir fer-se amb el control d’un dels seus principals objectius: els òrgans de poder civil.
L’atles ‘La sublevación’ permet resseguir tots els escenaris que van ser protagonistes de l’aixecament militar de 1936 a l’Estat espanyol. Es tracta d’un canvi de llenguatge, de l’escrit al cartogràfic, que trasllada el que serien un centenar de pàgines d’un llibre convencional d’història en una cinquantena de mapes.
