L’arxiu protestant evangèlic de referència a Espanya es troba a les Roquetes, a Nou Barris. Es troba mig amagat al carrer d’Oriol, un petit vial prop del Mercat de Montserra. Són poc més de 100 metres quadrats que conserva milers de documents en tots els formats, que recullen la història dels protestants i les seves esglésies de tot Espanya, Sud-amèrica, Anglaterra i Alemanya.
L’Arxiu Gràfic Documental Evangèlic va ser fundat per Josep Perera l’any 1996. Des d’aleshores han anat recopilant milers de documents relacionats amb la seva fe. Als prestatges es poden veure, entre d’altres, unes 300 bíblies de diverses èpoques i en diversos idiomes, llibres, sermons o cançons evangèliques en cintes d’àudio, CD o VHS; fotografies de diverses comunitats i documents històrics, alguns d’abans de la guerra. “Ens envien documents des de tot Espanya- explica Armand Urrútia, president de l’entitat- conservem algunes de les multes que s’imposaven durant el franquisme als protestants. Estàvem considerats heretges, ens havíem de reunir a les cases per fer el nostre culte i si ens trobaven ens multaven amb 100 pessetes de l’època, que era molt”.
Un centenar de socis
Es tracta d’un arxiu únic a Espanya. “No hi ha cap altre arxiu com aquest a escala nacional”– afirma Enrique Esteban, secretari de l’Arxiu Gràfic Documental Evangèlic. A partir de la creació d’aquest arxiu, en van aparèixer altres, a Sevilla, a Galícia, però d’àmbit local, no d’àmbit estatal i internacional. També algunes esglésies comencen a conservar la seva història. Però no són comparables. Tenim 100 socis de tot Espanya i fins i tot tenim tres socis alemanys”. L’arxiu el visiten gent d’arreu i, de fet, cada any reben la visita de funcionaris alemanys interessats en la història i situació dels protestants a Espanya. Per visitar el fons, cal demanar cita al telèfon 933 40 33 65.
Una antiga església evangèlica
L’Arxiu Gràfic Documental Evangèlic es troba en mans de voluntaris que cataloguen i tenen cura dels documents. El local que l’acull era antigament una església evangèlica i, com a dada curiosa, encara conserva el púlpit de fusta i el baptisteri en què se submergien els fidels per ser batejats. El problema principal per als arxivadors és la manca d’espai. Els prestatges s’enfilen fins al sostre i poblen totes les sales, però el fons continua creixent.
