compartir
La plataforma mundial Artists at Risk va crear-se l’any 2013 i, des de llavors, ha acollit més de 1.000 artistes que han hagut d’exiliar-se del seu país d’origen. Els proporcionen residències artístiques a una vintena de països del món, amb allotjament i els mitjans necessaris per seguir desenvolupant la seva disciplina artística. Tot plegat, per oferir-los un espai segur per seguir creant.
L’entitat ha acollit artistes tan conegudes i remarcables com la cantant vietnamita Mai Khoi, a Hèlsinki; la dissenyadora de moda iraniana Farnaz Abdoli, a Múnic o el col·lectiu feminista rus Pussy Riot, a Barcelona. Aquest últim any, el grup de punk rock ha preparat l’espectacle Riot Days al Casal de Barri Trinitat Nova, que es va estrenar en un concert de les festes de la Mercè a la plaça de Catalunya.
Centenars de sol·licituds d’artistes cada mes
Actualment, Artists at Risk rep centenars de sol·licituds cada mes d’artistes que no poden seguir exercint al seu país. Els motius són múltiples i complexos: persecucions pel gènere —pel fet de ser una dona o una persona trans—, per pertànyer al col·lectiu LGTBIQA+ o per l’etnicitat. “Ser molt religiós o no ser-ho suficient —ser ateu— també poden ser motiu de persecució en alguns països”, apunta I’lvor Stodolsky, cofundador i codirector d’Artists at Risk.
La plataforma rep sol·licituds d’artistes de regions en conflicte, com el Sudan, Ucraïna i Palestina, però també de països democràtics com Espanya, els Estats Units, Eslovàquia i Mèxic. Des de l’entitat remarquen la complexitat dels motius: “Hi ha artistes de països en guerra exiliats a Hongria i artistes hongaresos que han de fugir del seu país, per exemple, per ser del col·lectiu LGTBIQA+”, explica Stodolsky.
Inici de conflictes, pic de sol·licituds
En els inicis dels conflictes és quan reben més sol·licituds: “Quan els talibans van prendre el control de l’Afganistan vam tenir unes 2.000 sol·licituds en pocs mesos. Un altre moment va ser quan Ucraïna va ser envaïda per Rússia“, recorda Stodolsky.
L’entitat té com a criteri principal l’emergència humanitària: “Si viuen en una situació de guerra extrema, han estat empresonats o perseguits per la pràctica artística necessiten sortir ràpidament del país i intentem fer-ho possible”, assenyala Marita Muukkonen, cofundadora i codirectora d’Artists at Risk. Muukkonen lamenta totes aquelles sol·licituds que no poden atendre i assenyala que les “sol·licituds no caduquen”: hi ha anys que atenen artistes que fa temps que van demanar ajuda i que, mentre esperen, malviuen al seu país.
Xarxa internacional de 300 entitats
Però la plataforma internacional Artists at Risk no treballa sola, funciona gràcies a una gran maquinària de més de 300 entitats que els donen suport arreu del món. A Barcelona, des del 2019 la plataforma No Callarem fa possible residències artístiques de sis mesos amb allotjament i un contracte de treball. L’entitat gestiona la complexa burocràcia per aconseguir que els artistes puguin sortir del seu país d’origen —a vegades amb les ambaixades inoperatives per atacs bèl·lics— i puguin exiliar-se a la ciutat i viure-hi durant mig any.
Sergio Escalona, coordinador de projectes de l’associació Panorama180, entitat a la que pertany No Callarem, destaca la importància del treball en xarxa. Explica com d’essencial és l’acompanyament en els procés artístic, però també psicològic dels artistes una vegada arriben a la ciutat i troben un espai segur on estar i crear. “Els introduïm al teixit cultural i artístic de Barcelona perquè coneguin els artistes i la forma de treballar aquí, però també perquè aportin la seva expertesa i punt de vista als artistes barcelonins”, explica Sergio Escalona. El coordinador recorda que “és imprescindible cuidar els artistes” perquè “sense persones no hi ha cultura”.
Marwa Radi Abu Raida, perseguida per Hamas
L’escriptora i poetessa palestina Marwa Radi Abu Raida és una de les artistes que acull Artists at Risk, amb la col·laboració de No Callarem a la ciutat de Barcelona. Abu Raida té 40 anys i es va haver d’exiliar de la seva Gaza natal perquè la publicació de la novel·la Friends of Fearness – Galil and Ozile, que promou la pau entre palestins i israelians, va ser rebutjada per la comunitat i va provocar-li la persecució per part de simpatitzants de Hamas.
“El llibre inspira a pensar per què hauríem d’odiar una altra persona per la seva religió o els seus pensaments. També parla sobre com la por pot canviar la vida de la gent“, apunta l’escriptora. Abu Raida reflexiona sobre el poder de les paraules i diu que “amb cura podem inspirar la gent o amb mala intenció la podem destrossar”.
El poder de la imaginació
Marwa Radi està fent una residència artística a ESPRONCEDA Institute of Art & Culture, on està desenvolupant un assaig de filosofia i un poemari. “M’enfoco a parlar sobre la fragilitat perquè tots els gazians estem patint, jo com a ciutadana de Gaza he patint molt. El meu objectiu és que la gent creï bellesa en tot allò que faci i ho desenvolupi sempre amb humanitat”.
L’artista ha desenvolupat un procés creatiu de poesia propi: “Escric poemes a partir de tres paraules i puc arribar a crear els textos en tan sols alguns minuts”, celebra. I és que argumenta que “la imaginació és una font de poder i d’energia” que, des de petita, la utilitza des que es lleva fins que va a dormir. Abu Raida assegura que si utilitzes la imaginació amb cura pots “crear una vida bonica i inspirar esperança”.
Osama Khalid, pintor exiliat del Sudan
El pintor sudanès Osama Khalid va haver d’exiliar-se a Egipte per la inseguretat que es viu al seu país, en guerra civil des del 2023, però immers en diversos conflictes des de fa dècades. Va estudiar Belles Arts a la Universitat del Sudan i és un artista visual que treballa en aquarel·la i acrílic. Per ell, “l’art no és un material, és una màgia“, explica i especifica que al seu parer “pintar és un espai per crear amb els teus sentiments“.
A Barcelona comença sis mesos de residència artística acompanyat de No Callarem. De moment, ja ha conegut alguns artistes que pinten en gran format a Barcelona i vol aprendre d’ells. “Sempre dibuixo en petit format perquè és el que em puc permetre al meu país, tot i que sovint al Sudan ni hi ha disponibilitat de material de gran format“, es lamenta Khalid.
Pintar la misèria
La guerra civil al Sudan ha causat la mort de desenes de milers de persones i 11 milions han hagut de ser desplaçades, segons Amnistia Internacional. A través de les seves obres, Osama Khalid reivindica la misèria que els conflictes —que fa desenes d’anys que existeixen— han provocat a la societat. “M’agrada parlar del dia a dia dels sudanesos, especialment, les desenes de persones sense llar“, explica el pintor.
Khalid explica que els artistes al Sudan han d’afrontar molts reptes, com ara dificultats econòmiques i polítiques. “No tens gaire opcions, només en tens una: marxar”, diu. Reivindica que el conflicte del seu país és un dels més mortífers actualment, però no s’explica a través dels mitjans. “El meu projecte a Barcelona, a part de poder pintar lliurement, és ser una veu pels sudanesos”, conclou.
