(ACN/Redacció) El Mercat de les Flors obre un nou espai per donar visibilitat a projectes creatius relativament emergents. Sota el títol El mercat no m’ha produït encara, el cicle presenta sis peces d’artistes amb un llenguatge que connecta de forma transversal amb el món d’avui, impulsats per les fàbriques de creació de la ciutat. Són peces amb una mirada pròpia sobre la societat i una reflexió sobre com la contemporaneïtat afecta la creació artística, els cossos o el pensament.
Losinformalls
Luis García i Pere Joseph formen Losinformalls, una companyia d’arts escèniques que neix el 2019 fruit d’una llarga amistat i d’una afició compartida pel gaudi, l’audàcia i el risc, amb creacions com Entrañas con patatas, Aperitivo i ESO. Després de demanar disculpes en el marc del festival Grec 2025, ara tornen a portar a escena el seu Perdón, una peça que explora els límits de la creació artística, de la llibertat de l’intèrpret en escena i de la seva relació amb el públic. Un autorretrat en moviment que es podrà veure el 20 i 21 de febrer.
Mar Garcia i Javi Soler
La companyia formada per Mar Garcia i Javi Soler posa al centre de l’acció les possibilitats de relació entre el moviment i el so, motivada per la investigació i creació escènica. La seva recerca al voltant de la cultura de masses i les músiques mainstream ha donat com a resultat Caribe Mix’23. La peça s’alimenta d’una ficció que es va construïnt en escena i que es basa en l’enregistrament del videoclip de la cançó original No Se Va a Pegar (Pop-Star). Amb aquesta proposta, que es presentarà el 25 de febrer, Garcia i Soler mostren el que no veiem com a consumidors compulsius d’estríming immediat.
Mabel Olea
El gran públic l’haurà vist en la seva aparició eurovisiva amb Rigoberta Bandini o en el seu paper a la sèrie La Mesías, però que ja fa uns anys que Mabel Olea traça noves narratives en la dansa i la performance de la ciutat, tant en les seves col·laboracions com amb peces pròpies. Les seves creacions busquen l’humor i la ironia en el moviment, jugant amb els límits del propi cos. La ballarina, performance i coreògrafa presenta el 26 de febrer Cut One’s Teeth, una exploració de la perfecció i la bellesa que trasllada el significat d’assolir aquests atributs a noves concepcions. El solo funciona com a mirall de la creadora, que fa un viatge de transformació d’un diamant en un diamant polit.
Reinado Ribeiro
El 27 i 28 de febrer serà el torn de Reinaldo Ribeiro, director i coreògraf brasiler mestre del “perreo còsmic”, que explora el que ell defineix com a concepte 4P: la relació entre allò polític, poètic, personal i patètic. Al Mercat dirigirà No/Mas/Sacre, en col·laboració amb la ballarina Aymará Parola i la pianista Lea Petra. La peça es desplega dins de l’aparent triangle clàssic de piano, pianista i ballarina, per subvertir les expectatives a través d’un vertiginós ritual del lúdic, el grotesc i el transgressor que reclama el dret a la ira, el virtuosisme i l'”excés, bell excés”.
laSADCUM
Guillem Jiménez va fundar l’any 2019 laSADCUM, un projecte de dansa que investiga i reflexiona, a través de la coreografia, sobre la influència del món digital i la virtualitat en el comportament de la societat postinternet. El 28 de febrer presenten el seu premiat Navaja, un autoretrat escènic sobre poètiques sexoafectives en l’autoaprenentatge dictat per l’algoritme en l’adolescència sadcum. Cinc personatges denominats LOINKS (Judit Amengual, Laia Camps, Benoit Couchot, Guillem Jiménez i Wilchaan Roy) emprenen un (no)viatge, de tres actes, emmarcats en una versió de demostració abandonada a mig programar.
María Jurado
L’artista, coreògrafa i investigadora María Jurado navega entre els límits de la dansa conceptual i la performance, repensant els límits del format en nou espectacle. L’1 de març proposa un solo que investiga i construeix el seu paisatge com una realitat plàstica. A Angelical, l’autora estudia les diferents qüestions filosòfiques i estètiques que es despleguen a partir de la figura de l’àngel i la seva relació amb el present. Un “oasi temporal” que dialoga amb el “sense sentit” de la precarietat i l’alienació continuada.
