El Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani acull una exposició retrospectiva de l’artista gironina Núria Güell que, arran d’aquesta mostra, s’ha fet monja. Güell ha canviat l’epígraf dels autònoms pel de religiosa de la Congregació de Religioses de Sant Josep.

És l’última trangressió d’aquesta artista, crítica amb el sistema. Tot neix arran d’una trobada de Güell amb el mossèn de la parròquia del seu poble i d’altres més de la comarca i amb una monja youtubera. Els va ensenyar el currículum i treballs i tots van coincidir a agrair-li la feina artística que fa. “El que vaig decidir és que el millor que podia fer era canviar-me l’epígraf d’autònoms i cotitzar com a religiosa per beneficiar-me de la fiscalitat benigne que té l’Església“, explica l’artista.

Al museu es pot veure una còpia gegant del document del SEPE amb la variació de les dades, així com diversos vídeos d’aquestes trobades entre l’artista i els religiosos. Aquesta és una de les tres parts, anomenats actes, de l’exposició “Tot ordre es vol pur”.

Cinc artistes versionen l’obra de Güell

La mostra, que es pot veure fins al 10 d’octubre, també inclou una retrospectiva feta per altres col·legues. Güell va escollir cinc artistes perquè interpretessin una de les peces.

Entre aquestes propostes, l’artista destaca la que ha fet el col·lectiu Democràcia. ‘El síndrome de Sherwood’ versiona una peça censurada de l’artista del 2013 sobre el paper de la policia a la democràcia. Una altra és ‘National record’, del cubà Levi Orta, en la qual renuncia a la seva condició d’artista com Güell va renunciar a la seva nacionalitat.

‘El síndrome de Sherwood’, del col·lectiu Democracia

Contraposa les missions dels museus

L’exposició “Tot ordre es vol pur” es completa amb una tercera part en què es pot veure una selecció d’alguns fragments de les missions que les institucions d’art contemporani públiques amb les quals ha treballat publiquen als seus webs. “M’interessava posar-los conjuntament i veure l’efecte que fan perquè tots diuen el mateix, les mateixes paraules clau i fetitxes en funció de la moda i la moral”, explica Núria Güell.