El sexe, la religió, la casa reial o el conflicte al Pròxim Orient són temes que, en expressar-se a través de l’art, generen controvèrsia. La cancel·lació de la mostra “La bèstia i el sobirà” al MACBA per una escultura polèmica que retrata el rei Joan Carles en una postura sexual n’és un exemple però no és l’única.
A principis de segle l’escultura ‘La Deessa’, de l’artista Josep Clarà, va rebre pressions de grups moralistes de l’època que rebutjaven la figura d’un nu al bell mig de la plaça de Catalunya. L’obra la van retirar durant dos anys, de 1927 fins el 1929, i va tornar a lloc amb motiu de l’Exposició Universal.
Un cas semblant és el que va afectar la Font del Geni Català, situada al Pla de Palau. El 1865 el bisbe de Barcelona va ordenar la retirada dels genitals de l’estàtua, que van ser recol·locats a finals del segle passat i eliminats de nou el 2008 perquè no es disposava de cap document gràfic que demostrés que aquesta restauració s’hagués fet respectant la mida original. Segons alguns diaris, l’estàtua va ser “castrada a cops de martell” el 1856 per ordre del clergue i al seu lloc es va esculpir una túnica.
La mostra de cossos humans reals també provoca debat. Un cas recent és l’exposició “Human bodies”, que actualment es pot visitar a la cúpula del CC Arenas. La proposta va generar moltes crítiques perquè mostra de manera molt explícita el cos humà i utilitza cadàvers de persones d’origen asiàtic als quals s’ha aplicat la tècnica de plastinació.
El 2007, l’espai Montcada va programar ‘Happy Family’, un conjunt escultòric de Rafel G. Bianchi (Olot, 1968), que proposava una relectura sobre la tasca del Museu Darder d’Història Natural de Banyoles. Des de la fundació el 1916, l’espai del Pla de l’Estany exposava la figura coneguda com el negre de Banyoles dins d’una gàbia, un boiximà del sud de l’Àfrica preparat amb tècniques de taxidèrmia. En aquest cas, Bianchi volia fer una reflexió sobre això i va situar dins d’una vitrina un lleó dissecat, el polèmic boiximà, Francesc Darder i una rata escriptora, tots elaborats amb fibra plàstica.
L’any 2010 la polèmica va arribar a la galeria barcelonina ADN quan va exposar l’obra d’Eugenio Merino ‘Stairway to Heaven’ (‘Escala cap al cel’) a la fira d’art contemporani ARCO. L’ambaixada israeliana es va queixar perquè considerava que les peces “incloïen elements ofensius per a jueus i israelians”. L’escultura, una reflexió sobre la religió, representa un àrab agenollat sobre del qual hi ha un sacerdot catòlic resant que, així mateix, té damunt seu un rabí.
Al cap de dos anys la controvèrsia va tornar a ADN amb la peça ‘Always Franco’, creada també per Merino. L’obra, que representava el dictador espanyol dins d’una nevera de Coca-Cola, va rebre la crítica de la Fundación Francisco Franco. L’entitat va presentar una demanda contra l’artista perquè considerava que l’obra “generava odi” i no respectava la figura de Franco, però el jutge la va desestimar.
El conflicte al Pròxim Orient va protagonitzar un altre cas polèmic a la Casa Elizalde l’any 2012, quan va suspendre l’exposició de la fotògrafa Patricia Bobillo “Dones palestines sota l’ocupació israeliana” perquè no s’ajustava als “criteris de programació” del centre. Segons Bobillo, l’espai va desestimar la mostra perquè una de les dones reivindicava l’alliberament nacional de Palestina i, per tant, la finalització de l’ocupació israeliana. La fotoperiodista es va avenir a retirar la imatge controvertida que mostrava una dona sostenint un cartell amb el lema “Israel assassí”, però es va negar a modificar el títol per “Dones palestines”. Poc després el centre va anul·lar la programació de la mostra, prevista per al 8 de març de 2012.
Una altra fotografia amb polèmica a la ciutat va ser la del torero Juan José Padilla, feta per Daniel Ochoa de Olza. L’Ajuntament va rebujar utilitzar-la per promoure l’exposició World Press Photo a través de les banderoles perquè no es va considerar “adequada per a una ciutat que s’ha declarat antitaurina”.
En el camp de l’humor, la relació entre ‘El Jueves’ i la casa reial també és controvertida i en alguns casos ha arribat als tribunals. L’any 2007 una caricatura que mostrava el rei Felip i la reina Letizia mantenint relacions sexuals va suposar una multa per a dos il·lustradors. L’episodi més recent va tenir lloc el 2014, quan RBA va censurar una portada sobre l’abdicació del monarca Joan Carles i va advertir als dibuixants que “no es podien fer referències expresses a la casa reial en portada”. La decisió de l’empresa va desencadenar la dimissió d’una desena d’il·lustradors com Albert Monteys o Manel Fontdevila, que després van impulsar la revista ‘Orgullo y satisfacción’.
Existeixen casos en sentit contrari. Ai Weiwei, un activista i dissident xinès perseguit al seu país, va poder mostrar la seva obra a La Virreina a l’exposició “On the Table”.
