Tothom que hagi passat pel barri de Can Rectoret, a Collserola, segurament recordarà l’edifici que es coneix com el Sanatori. Es tracta d’un pavelló modernista construït fa 120 anys per acollir els safarejos d’un sanatori antituberculós a Collserola. El centre va funcionar durant uns anys, però es va enderrocar després de la Guerra Civil. Tot i que el pavelló dels safarejos no es va arribar a utilitzar mai, curiosament és l’únic que queda de tot plegat. Ara, després de més d’un segle abandonat, li ha arribat el moment de recuperar el seu esplendor. De moment ja s’ha rehabilitat una de les seves cúpules i calculen que en dos anys hauran acabat tota la teulada.
Una restauració a foc lent
Fa un any van començar a rehabilitar la cúpula pilot, que estava molt malmesa. L’han hagut de desmuntar i cosir de nou, i així han pogut veure com estava construïda i analitzar els materials i la procedència de les rajoles. “Les ceràmiques blanques tenen diferents tonalitats i n’hem reciclat moltes, i les rajoles amb dibuix venen de diferents catàlegs. Vam agafar totes les antigues, les hem recuperades i les antigues trencades hem hagut de fer una mica de policromia perquè des de lluny es veiés sencer”, explica Cristina Thió, conservadora restauradora de croma, encarregada d’aquest projecte.
Tot i que es trobava en força bon estat, s’ha reforçat l’estructura i s’han recol·locat elements de maó que hi faltaven. El següent pas serà restaurar la cúpula central i, a partir d’ara, convertiran la planta baixa en un taller per treballar els materials in situ. Des de l’equip restaurador calculen que en dos anys ja hauran acabat la teulada sencera d’un projecte que per ells és tot un regal. “És un edifici que el coneixia de quan era jove, que venia aquí a passejar amb els gossos, ho veia des de l’expectativa, que jo venia de Belles Arts i que era extraordinari, i que a veure qui ho farà… i llavors, que siguem nosaltres… t’omple de joia”.
Una mica d’història
Obra de l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, col·laborador de Gaudí, l’edifici es va construir l’any 1905, en una època en què es començaven a valorar llocs com Collserola, amb boscos i molta llum, per tractar malalties. Havia d’acollir els safarejos d’un centre sanitari antituberculós que estava previst construir uns metres més amunt, amb un aspecte senyorial i luxós. Al final, però, probablement per falta de pressupost, dos anys més tard va acabar tenint un caire més humil.
El centre antituberculós va ser un projecte del doctor Andreu, que a la mateixa època també va urbanitzar l’avinguda del Tibidabo, el Parc d’Atraccions del Tibidabo i la colònia del Tibidabo. Actualment el pavelló de Rubió i Bellver és de propietat privada i potser a la llarga acabarà sent un habitatge.
La icona del barri de Can Rectoret
Els veïns de Can Rectoret feia anys que reclamaven que es restaurés l’edifici perquè els preocupava el seu deteriorament. De fet, el 2007 s’hi van iniciar unes obres de rehabilitació però es van aturar poc després per la crisi, segons expliquen els veïns. L’immoble està catalogat com a patrimoni arquitectònic de Barcelona i s’ha convertit en la icona del barri.
“És interessant la idea del patrimoni”, reflexiona Toni Valverde, cap del projecte de restauració. “Aquest és un edifici que mai no ha tingut un ús, però la gent el vol preservar per si mateix. Fins i tot l’edifici principal que sí que havia tingut un ús es va enderrocar després de la Guerra Civil, i aquest s’ha mantingut, perquè d’alguna manera, per l’entorn, la gent, tothom que l’ha vist li ha trobat alguna cosa de singular, i això ha fet que perduri en en el temps, i també que ara l’arreglem perquè la propietat ha decidit destinar-hi diners per mantenir-lo, encara que, de moment, no estigui clar què n’acabaran fent”.
