Benvinguts al teatre... però a un teatre diferent. Dos dels tres membres fundadors de la companyia Mummenschanz, nom que bé podríem traduir com "mascarada", són deixebles de Jacques Lecoq, cosa que explica la inclinació per explorar les possibilitats del gest. No només prescindeixen del text i la paraula, també de la música. Són els músics del silenci... FLORIANA FRASSETO, membre fundadora de Mummenschanz "No hace falta la música. La música sería como una cárcel para nosotros. Porque entonces no podríamos sentir a vos... y el público cada dia es distinto, en la misma ciudad y en el mundo entero." L'espectacle és un encadenat de 20 esquetxos dels més de 100 ideats per Floriana Frasseto i companyia. S'estructura en tres parts, que responen a tres etapes d'evolució creativa, marcada per la manipulació d'elements com el paper higiènic, la plastilina o els tubs flexibles. Cap a finals dels 80, les andròmines van anar creixent de mida. Un espectacle balsàmic, per fer volar la imaginació de petits i grans amb molt poc... un llençol, per exemple.