L’adjectiu “empeltat”, que significa “inserir una part d’un arbre en una branca de manera que es fusionin”, s’utiliza en a la botànica però també reflecteix l’estil arquitectònic dels 16 immobles que s’ ensenyaran a la Biennale. És a dir, no surten del no-res, en tots els casos els arquitectes han intervingut sobre obres preexistents. Segons el comisari del pavelló català, Josep Torrents, empeltar transmet la idea d’un organisme nou que combina els punts forts dels seus components originals.
És el cas del museu de Can Framis, al Poblenou; el Teatre La Lira, a Ripoll (RCR Arquitectes); el dolmen megalític de Seró, a la Noguera (Estudi Toni Gironès) o bé la Casa Borafull, a Els Pallaresos. Aquest últim, un immoble situat a prop de Tarragona que es va reformar entre 1913 i 1933 per Josep Maria Jujol, l’arquitecte que els organitzadors han volgut recordar amb aquesta mostra. Però tot i així la majoria de les obres que hi seran representades a través de maquetes, fotografies i vídeos són del segle XXI.
També hi seran exposats vídeos d’accions artístiques inèdites realitzades en els mateixos llocs: de l’actor Sergi López a la casa Borafull, de Carme Torre i Iñaki Álvarez a l’Institut La Llauna, d’Irene Estradé a l’Espai La Lira i del músic Pep Pascual al dolmen megalític de Seró.
Per participar en els Eventi Collaterali, de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, s’han unit diverses institucions. L”Institut Ramon Llull, el Departament de Cultura i el de Territori i Sostenibilitat hi han destinat un pressupost de 478.0596 €.
