Als peus del número 2 C del carrer de la Seca, s’han localitzat diverses estructures clau per al procés d’encunyació de moneda que correspondrien als segles XVIII i XIX. Per exemple, s’ha trobat un sistema d’energia hidràulica que feia funcionar tota la maquinària. També s’ha descobert la carbonera on s’acumulava el carbó de les calderes. I unes grans lloses de pedra de Montjuïc encara conserven els encaixos de les màquines.En canvi, poca cosa s’endevina de la construcció medieval.
[Foto: SABCN]
El terme de “pesseta”, que tant vam fer servir fins a l’entrada de l’euro, es va encunyar a La Seca. Així s’anomenaven popularment els dos reals de l’arxiduc Carles que s’hi van fabricar fins a 1714. La fàbrica de moneda es va tancar després de la Guerra de Successió i els Borbons van reconstruir l’edifici, de planta baixa i un pis. Les pessetes van tornar a La Seca durant l’època napoleònica i fins a 1881.
La factoria ocupava tot l’espai que correspon als números 2A, 2B i 2C del carrer de la Seca, al número 9 del carrer de les Mosques i al 40 del carrer dels Falssaders, on es va instal·lar la sala de teatre La Seca Espai Brossa. De fet, durant les obres de rehabilitació d’aquest darrer edifici ja es va excavar el subsòl.
