Aquest dimecres el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, que el govern havia tirat endavant ja fa un any amb l’aprovació del seu avantprojecte. La normativa estableix que la Filmoteca de Catalunya assoleix la categoria d’equipament nacional i depèn directament del Departament de Cultura.
Personalitat jurídica pròpia
La Filmoteca de Catalunya, que fins ara depenia de l’Institut Català de les Empreses Culturals, passarà a tenir personalitat jurídica pròpia, la qual cosa n’incrementa l’eficiència i la consolida com el pilar de la preservació de la memòria fílmica de Catalunya i la difusió de la cultura cinematogràfica i el seu patrimoni.
La nova llei que ha de regir l’ens estableix que l’òrgan principal de gestió és l’Institut de la Filmoteca, el qual comptarà amb un consell de direcció com a òrgan rector superior i amb una direcció pròpia com a òrgan executiu i de representació.
45 anys d’història
La Filmoteca de Catalunya va ser creada l’any 1981 pel Departament de Cultura. Durant els seus primers anys va recórrer diverses sales de cinema de Barcelona per fer projeccions, al mateix temps que va començar-se a crear un arxiu cinematogràfic i una biblioteca especialitzada.
El 2001 va ser adscrita a l’Institut Català de les Indústries Culturals. El gran salt endavant de la Filmoteca de Catalunya es va produir a partir del 2012, amb la inauguració de dues seus: per una banda, al barceloní barri del Raval, on s’ubiquen dues sales de projecció —que actualment ofereixen una 1.250 sessions anuals—, la Biblioteca del Cinema, espais expositius, els serveis de Mediació i Educació i les oficines. Per l’altra, el Centre de Conservació i Restauració, ubicat al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, equipat per conservar, preservar i restaurar el patrimoni cinematogràfic català, tant en format fotoquímic com digital.
