Antoni Bernad va ser un autodidacta i es confessa pràcticament un enemic de la tècnica. La fotografia de moda l’ha plantejat sempre com un joc, una “mise en scène”, en què crea situacions amb els models, sovint com a homenatge a pintors (Picasso, Dalí), fotògrafs (Avedon, Newton) o altres personalitats del món de la cultura (actors, cantants…).

El que més sorprèn de l’exposició és que no hi ha ordre ni concert. S’hi barregen les èpoques, el color amb el blanc i negre i el retrat amb la fotografia de moda. El fotògraf no ha volgut jerarquitzar. Bona part de la mostra està organitzada per parelles d’imatges en xocant tensió: Johan Cruyff amb Carolina Herrera, Lluís Pasqual amb Josep Tarradellas, Joan Brossa amb Teresa Gimpera… Els retrats de personalitats rellevants són tan nombrosos com les fotografies de moda.