El Palau Robert va inaugurar aquest dilluns “Anna Turbau. En veu pròpia”, una exposició que recupera alguns dels treballs més reconeguts i altres d’inèdits de la fotoperiodista, una de les pioneres del gènere a Catalunya. L’obra d’Anna Turbau (Barcelona, 1949-2025) està travessada pel compromís social i la militància, alhora que explora un llenguatge més proper, conreat per la generació dels 60, més allunyat del documentalisme clàssic. La mostra es podrà veure fins al 30 d’agost.
Una Barcelona sorprenent i altres imatges militants
L’exposició és una oportunitat per conèixer algunes de les imatges més sorprenents d’Anna Turbau fetes a Barcelona. En destaquen les sèries sobre mobilitzacions socials i polítiques de les acaballes del franquisme i la Transició.
S’hi recull també una selecció extensa d’imatges inèdites, com les internes del centre penitenciari de dones de Wad-Ras, la primera Diada de Catalunya després de la dictadura i el referèndum per l’aprovació de la Constitució a Barcelona.

Un fotoperiodisme de denúncia en plena transició democràtica
Anna Turbau pertany a una generació de professionals definits per practicar un fotoperiodisme compromès i de denúncia durant la Transició.

© Arxiu Anna Turbau – Fundació Photographic Social Vision
Els comissaris de la mostra han estat el fotògraf Adra Pallón, Maria Planas i Sílvia Omedes, de la Fundació Photographic Social Vision.
Una veu compromesa
Anna Turbau es va interessar també per les desigualtats socials i per donar veu a qui quedava al marge del discurs oficial, per tal de dignificar les persones i donar visibilitat a les dones.

En el procés de recuperació de l’arxiu de la fotoperiodista, s’han revisat més de 40.000 fotografies, a més d’entrevistes i altres fonts. Amb aquesta proposta es pretén recuperar el seu testimoni i la seva manera d’entendre la seva feina i la fotografia com un espai d’exploració personal.
La Fundació Photographic Social Vision n’ha catalogat i digitalitzat l’arxiu amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquesta és la primera exposició dedicada Turbau després de la seva mort, el març del 2025.