El Paral·lel ha estat per a diverses generacions un punt de trobada de cultura i oci nocturn. Antigament aquesta avinguda havia estat plena de cafès, cinemes i teatres de barraca. Ara es vol recuperar aquella efervescència original de l’avinguda amb una transformació que atregui més públic de tot tipus.
La codirectora de la sala Paral·lel 62, Anna Cerdà, ha explicat al betevé directe: “Tenim una activitat frenètica i amb l’obertura a promotors i empreses diverses hem aconseguit una barreja de públics nous”. La sala, en funcionament des de fa tres anys, va acollir l’any passat 475 esdeveniments amb més de 24.000 espectadors. Segons Cerdà, ara el repte és atreure més públic del barri i que “els barcelonins tornin a fer-se seu el Paral·lel”.
Equipaments municipals en escena
Amb la reobertura del Teatre Arnau, prevista per al 2027, es consolidarà un triangle format per dos equipaments culturals municipals més, El Molino, reobert recentment, i Paral·lel 62. Els seus gestor confien que aquest eix generi un circuit de públic local que es retroalimenti a través de propostes artístiques molt diverses i que complementin l’oferta de la resta de teatres i sales privades.
Per Edna Rojas, impulsora del Teatre Arnau Itinerant, la recuperació de l’Arnau “no ha de ser només patrimonial sinó també com a model innovador de gestió comunitària”. Per això aposta per recuperar els espectacles de cabaret, music-hall o cobla, una mostra d’una cultura més popular i canalla que actualment no té cabuda a la ciutat. Segons Rojas, cal fer un Paral·lel “menys adreçat al turisme i més al veïnat i les xarxes locals”.
Un Paral·lel més accessible i segur
El propietari del bar Loco, Loco, Paralelo, Paco Pàmies, es mostra confiat que aquests nous equipaments “rellançaran de nou el Paral·lel” i tornaran a atreure públic barceloní. Reclama una avinguda més accessible i pacificada, amb més il·luminació, seguretat i neteja. “La resta ja anirà sol perquè el Paral·lel mai ha mort. Sempre ha sobreviscut”, conclou.
