Per elaborar aquest licor, un dels més populars del nostre país, és necessari un oli essencial que s’aconsegueix a partir de la destil·lació en alambins de la matafaluga i altres plantes aromàtiques. Vuit alambins, amb més de 130 anys d’ús i una capacitat de 1.200 quilos de gra d’anís al dia, són els encarregats de fer aquesta feina. Un procés que es continua fent de manera artesanal com el primer dia.

Va ser Vicente Bosch, un home amb negocis a Amèrica, qui va crear aquesta marca. Va ser precisament de l’altra banda de l’Antlàntic d’on va venir el mico que es va convertir en l’emblema de l’empresa. Ell el va adquirir com a mascota però es va fer tan popular que va decidir batejar així el licor que produïa. Es tracta, però, d’un mico amb cara humanoide, en una referència clara a Charles Darwin, que pocs anys abans havia publicat la seva obra sobre l’evolució de les espècies.

Si l’etiqueta amb el mico és famosa arreu també ho és la mateixa ampolla, que s’ha convertit en nombroses ocasions en instrument musical gràcies a la seva superfície adiamantada. Un disseny que està inspirat en un flascó de perfum que va comprar el mateix Vicentea a la plaça Vendome de París per a la seva dona a finals del segle XIX.