Carles Vidal, Maria Fortuny, Pep Rius, i dos germans Fortuny més, Lluís i Joan. Són els mateixos, però amb un altre nom, Ànimes Càndides. I la vocació, qui sap si càndida, de retrobar els orígens. JOSEP FORTUNY, bateria d'Ànimes Càndides "La Dharma dels 80 s'ha menjat una mica la Dhrama dels 70, la Dharma més... més festiva. I el concert més de fetes majors i tal...Teníem ganes de tornar una mica al Zeleste." En aquella època se'n va dir rock laietà, per l'aroma mediterrani de la proposta. Avui parlaríem senzillament de fusió en un sentit molt ampli. Una amalgama de jazz-rock i arrel nostrada, però sobretot un concepte que fuig de la fòrmula de la cançó de 3 o 4 minuts que marquen els cànons del pop. JOSEP FORTUNY, bateria d'Ànimes Càndides "Hi havia dues Dharmes, no. La Dharma de votar i la Dharma d'escoltar...i llavors, això, podríem dir que Ànimes Càndides és una mica aquesta Dharma d'escoltar que no hem pogut imposar...doncs ara intentem a veure si va endavant." 'Ànimes càndides' explora el camí apuntat en l'enregistrament que van fer als mítics estudis de la Sun Records de Memphis, Tenesse, i que es va traduir el 2010 en un disc de tres temes, 'Mompous mood', de fort accent blues.