Gràcies a la bona predisposició dels governs de les administracions catalanes el Corella Ballet s'ha convertit en el Barcelona Ballet. En aquest sentit 2012 marca un abans i un després per a aquesta companyia que, recordem, va estar tres anys residint a Castella-Lleó. La Diputació de Barcelona s'ha compromès a pagar part de les despeses d'una gira pels Estats Units durant la qual la companyia ha passejat ja el nom de Barcelona Ballet. També Generalitat i Ajuntament semblen inclinats a donar suport a un ballet amb marca ciutadana tot i que integrat per joves de mig món. ÁNGEL CORELLA, ballarí i coreògraf "Hablamos con el señor Artur Mas, hablamos con el señor Trias y les pareció un proyecto fantástico para la ciudad de Barcelona. Un proyecto que es un proyecto de excelencia, que va a llevar el nombre por todas partes del mundo. Entonces nos dijeron que sí o sí querían el proyecto aquí. Lo que pasa que lo difícil era transformarlo en dinero, no. Esas ganas." Per a aquesta estada del ballet al Coliseum, fins al dia 24, Corella ha dissenyat un programa que exemplifica les possibilitats de la dansa clàssica tal com avui es concep. L'espectacle comença amb 'Paquita', un clàssic dels coreògrafs Joseph Mazilier i Marius Petipa, però la segona peça és ja una afirmació que hi ha vida més enllà dels tutús. 'Facing the light' va fer anit l'estrena mundial i absoluta. Forts aplaudiments per als sis ballarins i per al coreògraf, el solista del ballet Kirill Radev. Per veure Ángel Corella el públic va haver d'esperar la tercera coreografia, la rítmica 'Suspended in time', amb música de l'Electric Light Orchestra. Amb aquesta peça el ballet ja va obtenir un èxit clamorós al Tívoli la tardor passada.
El comentari de Victor Giralt Jonama:
Corella té el mèrit d’haver muntat una companyia de nivell altíssim, que en aquests moments està en estat de gràcia. Personalment, la primera peça del repertori del Coliseum és la que menys coses em diu, per massa recurrent. És clar que una mirada a les arrels és comprensible. Té el seu públic. Molt més interessant és la coreografia de Kirill Radev, subtil, etèrea, exquisidament dibuixada sobre la partitura de Vivaldi. La peça final és una celebració pop i ja va entusiasmar en el seu moment.
És obvi que el fet que un ballet així porti el nom de Barcelona Ballet, més enllà de picabaralles al voltant del debat clàssica-contemporània, és una bona notícia. Ballen molt bé i no cal pas ser espectador de dansa per admetre-ho.
