compartir
En la seva secció quinzenal d’arts escèniques al betevé directe, el periodista teatral proposa sis espectacles que, d’alguna manera, giren al voltant del concepte de deconstrucció, convidant a qüestionar constructes socials donats, com la masculinitat i la família.
La companyia José y sus hermanas, per exemple, planteja a Explore el jardín de los Cárpatos, una crítica irònica de la dèria constructiva lligada a la marca turística Espanya des de fa dècades. La Villarroel recupera, a partir del 18 de maig, el tercer muntatge d’aquesta companyia jove. La desnaturalització de la nostra societat és present també a Lo cant de les ànimes mudes, que la companyia La Tremenda posa en escena al Teatre Gaudí a partir del 29 de maig. Un apropament a la Catalunya rural que beu de dos textos de la gran Caterina Albert (Victor Català): el poemari Lo cant dels mesos i el relat breu Ànimes mudes.
Masculinitat i família
De deconstrucció d’idees preconcebudes va Un menú tancat, de Jordi Casanovas, a la Villarroel a partir del 16 de maig. Una obra sobre tres homes que es replantegen la seva masculinitat: perquè cap d’ells no ha vist mai plorar els altres? I un altre constructe posat en dubte, en aquest cas la família com a pilar de la societat, és tema de reflexió de l’obra Refugi, que acaba d’estrenar al Teatre la Bibloteca la gent de La Perla 29, aquest cop amb direcció de Mònica Molins.
I de deconstrucció cultural forçada en parlen dos muntatges, en aquest cas al voltant de l’exili. D’una banda La tercera fuga, de Victòria Szpunberg, que està esgotant entrades a la Sala Gran del TNC, on va començar a fer funcions el 25 d’abril. L’autora hi aboca la història real de la seva família, que primer va haver d’emigrar d’Ucraïna a l’Argentina i després a Catalunya fugint de la dictadura del país llatinoamericà. De l’altra, Una pequeña historia, en què el veterà actor argentí Héctor Alterio, de 95 anys, narra el seu exili a Espanya. Fa només tres funcions al Teatre Poliorama entre el 16 i el 18 de maig.
