El Museu Tàpies recupera la figura d’André du Colombier, un artista poc conegut en l’escena artística i catalogat com un dels més enigmàtics de la seva generació. Va néixer a Barcelona el 1952 amb el nom d’André Paliard Iscu, i el va canviar per dedicar-se a l’art. El 1977 va presentar la seva primera exposició individual a París, on va morir el 2003. Du Colombier va generar un univers peculiar a través de l’especulació amb el llenguatge. Per descobrir la seva obra provocadora hi ha temps fins al 22 de febrer del 2026.

André Du Colombier

Transcendir el llenguatge des dels marges

André du Colombier es proposa transitar el llenguatge com un espai sense restriccions, en què infringir les regles per crear espais més democràtics i participatius. Fa un ús inèdit de les imatges i els objectes per crear un nou món a partir del mínim llenguatge. El títol, “Un punt de vista líric“, prové d’un text que va acompanyar una exposició seva a la galeria parisenca de Patricia Dorfmann el 1999 i que s’atribueix a l’artista. Connecta amb la seva actitud d’interpretació lliure i juganera que obre maneres diferents i possibles de percebre la realitat.

Una obra juganera i participativa

L’obra dels primers anys d’André du Colombier documenta petites accions amb utensilis domèstics. Amb aquesta actitud, explica Patricia Sorroche, cap d’exposicions del Museu Tàpies, “posa en dubte els llenguatges hegemònics per generar un tipus de llenguatge en què la inclusió i la col·lectivitat tinguin cabuda”. Sorroche també destaca que “l’esperit juganer travessa tota la seva obra”, diu, com passa amb altres artistes que exploren el llenguatge.

En el seu treball destaquen els jocs lingüístics, amb mots i frases que generen equívocs o inciten la imaginació. Els treballava sobre papers Chromolux reflectants.

L’exposició demana l’atenció dels espectadors, que han de tenir un rol actiu durant la visita. Entre les peces més característiques d’André du Colombier hi ha uns conjunts d’objectes que proposava en llocs casuals a manera d’instal·lació efímera que tenia per objecte la interacció directa amb l’espectador.

Fet a París

La seva primera exposició individual va ser el 1977 a París, a la galeria Eric Fabre. El títol “Modestie, Compétence et Efficacité” (modèstia, competència i eficàcia) indicaven una actitud crítica vers l’establishment artístic que va mantenir al llarg de la seva trajectòria. André du Colombier no va fer gaires exposicions més en llocs especialitzats, però sí accions en què buscava la complicitat dels espectadors.