Sense articular ni una paraula, i només amb un acompanyament musical fet a mida, el muntatge d'André i Dorine enganxa l'espectador. La bella poètica visual i la utilització de màscares multipliquen l'emotivitat que desprenen els personatges. GARBIÑE INSAUSTI, actriu i productora de la companyia Kulunka Teatro "La màgia de la màscara i el poder a l'hora de comunicar i d'emocionar és molt potent i molt poderosa. Quan vam començar a pensar en aquesta història universal vam pensar que era idoni combinar-ho amb un llenguatge que ens permetés arribar d'una manera molt directa." André i Dorine són dos ancians caiguts en la desídia pel pas dels anys que veuen com, un mal dia, l'Alzheimer entra a casa seva i els capgira la vida. Els records es converteixen en una obsessió i la relació, revifa. La d'André i Dorine és una història de superació i d'amor a qualsevol edat. El seu llenguatge universal ha convertit l'obra en un èxit de públic a 25 països de tot el món. JOSÉ DAULT, actor i productor de la companyia Kulunka Teatro "És una història en comú a tot el món. Independentment de la cultura, de l'idioma, i del llenguatge. L'obra es viu, se sent i es gaudeix de la mateixa manera." L'obra compta amb el suport de la Fundació Pasqual Maragall i l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Barcelona, i destina part de l'import de les entrades als col·lectiurs d'afectats per la malaltia.

Les màscares que porten, i no els actors, són els protagonistes d”André i Dorine’, una obra sense text, amb l’acompanyament musical i els objectes com a eina narrativa fonamental. El muntatge creatiu apel·la a un llenguatge universal, amb l’essència de les companyies clàssiques, que ha enganxat espectadors i crítics per tots els països per on ha passat.

L’obra explica la història de dos ancians, André i Dorine, la relació dels quals, amb el pas dels anys, ha caigut en la desídia. Un mal dia, a Dorine li diagnostiquen Alzheimer, cosa que capgira les seves vides. El record d’allò que han estat és l’única manera de seguir sent el que eren, i estimar-se com es van estimar.

La malaltia és en certa manera beneficiosa pels protagonistes de l’obra. Canvia la relació, molt deteriorada per la rutina i el pas del temps, entre dos octagenaris, obligats a recordar qui van ser i què els va unir. La inspiració va venir d’un cas real: el suicidi, als 84 anys, del filòsof austro-francès André Gorz i la seva muller. “Un any abans de la seva mort, ell va escriure una carta a la seva dona, on reconstruïa la seva vida en comú. I conté uns passatges que a nosaltres ens van commoure molt. A partir d’aquí és quan vam començar a pensar en contar una història, sobretot una història d’amor en la vellesa”, explica Garbiñe Insausti, de Kulunka Teatro.

L’obra, recomanada a partir dels 12 anys, punteja amb moments humorístics el to grisós del relat. Els tres membres de la companyia, que, sorprenentment, es van formar en el camp del teatre de text, assumeixen 14 màscares diferents sense pronunciar ni una sola paraula. Gràcies a això han pogut passejar l’espectacle per mig món. ‘André i Dorine’ és el primer muntatge de Kulunka Teatro, però no ha parat de fer funcions des de la seva creació, l’any 2010. Un èxit mundial, amb xifres tan eloqüents com les vuit visites a la Xina, sempre en teatres de més de 1.000 butaques.

L’obra compta amb el suport de la Fundació Pasqual Maragall i l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona, i destina part de l’import de les entrades als col·lectius d’afectats per la malaltia. Es podrà veure al Teatre Poliorama entre el 5 i el 19 de setembre.