(ACN) Els Amics de les Arts s’han estrenat aquest divendres a Barcelona per partida doble. I és que amb l’adeu recent d’Eduard Costa el quartet és ara un trio, i ‘El senyal que esperaves’ ((Música Global-Universal Music), la seva “primera” col·lecció de cançons. Per si no eren prou les novetats, el concert de presentació de l’àlbum –ajornat des del maig- s’ha fet en circumstàncies excepcionals a causa de la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus, és a dir, amb dos sessions per no superar l’aforament del 50 % de l’immens Auditori del Fòrum i, a més, acabant no més tard de les onze de la nit.
Amb tot, el grup ha pogut oferir una vintena de cançons per sessió, i ha agraït el suport del públic per no haver-los fallat en aquest retorn ajornat, tan desitjat com incert. Així els ho ha dit Joan Enric Barceló poc després d’arrencar el concert: “Va ser molt dur veure com els projectes queien de cop: els concerts, el disc que no es podia publicar, va ser molt complicat. Però si hi havia una certesa i una cosa que ens va guiar durant aquest temps que s’ha fet tant llarg és que sabíem que el dia que pugéssim aquí, en les condicions que fos, hi serieu”.
10 cançons sense relació amb la pandèmia
El cert és que tant el grup com el públic esperaven aquest moment des del mes de maig, quan s’havia programat inicialment el concert dins del festival Guitar BCN coincidint amb l’estrena prevista del nou àlbum, finalment ajornada. Però ‘El senyal que esperaves’ (títol irònic darrere el qual hi ha la convicció que els senyals no existeixen) es va publicar finalment al setembre, pel coronavirus. En aquest sentit, les 10 cançons del disc no tenen cap relació explícita amb la pandèmia, ja que s’havien compost i enregistrat prèviament.
El contingut de l’àlbum gira, més aviat, al voltant de la idea de les pèrdues que se succeeixen al llarg de la vida, vistes amb una mirada optimista que celebra l’oportunitat de canvi i de renéixer a cada final. ‘El senyal que esperaves’ també actualitza les temàtiques i la visió de la vida dels components del grup, que ara ronden ja els 40 anys i, ha canviat respecte quan en tenien 25.
Estrena com a trio
A més, aquest és el seu primer àlbum sense Eduard Costa. Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué són ara un trio, que en tot cas se segueix acompanyant d’una base rítmica (baix i bateria) en els directes. Potser per això, l’absència del seu quart membre fundador del grup no s’ha fet massa evident ni tan sols en el gran escenari de l’Auditori del Fòrum.
Bona part del repertori de la nit ha estat dedicat, és clar, a ‘El senyal que estaves esperant’. “No vam saber tornar” i el senzill que dona nom al disc han servit per obrir el concert. I a partir d’aquí han seguit una vintena de peces d’estrena, cançons dels últims discs (“No ho entens”, “Ja no ens passa”, “30 dies sense cap accident”, “Les coses”) i alguns vells temes ja clàssics del grup, com “Jean Luc” o “Louisiana o els camps de cotó”. “Mentrestant”, “Jean Luc” i el single d’aire “disco” del nou àlbum ‘El meu cos’ han posat la traca final al concert.
