En el context musical actual, el punt de connexió entre allò tradicional i allò més actual té noms i cognoms: Giulietta Vidal i Irene Romo. Elles són Alosa, sens dubte dues de les veus del moment i barcelonines, tal com reivindiquen al seu èxit ‘Nenes de ciutat’.
Si una cosa les caracteritza és la naturalitat amb què defensen i reivindiquen Barcelona. Per això, a banda de les places, asseguren que Barcelona no seria Barcelona sense les barcelonines, “per tant, que qui siguin barcelonines s’hi puguin quedar, no trobes?”, interpel·la la Giulietta a la seva companya. Saben perfectament com n’és de dur haver de marxar del teu barri. Precisament la Giulietta situa alguns dels seus records més dolços al Fort Pienc, on va créixer. És on sempre li agrada tornar, “perquè ara no visc allà, aleshores tinc moments bonics de nostàlgia i de pensar: realment s’hi viu molt bé, tant de bo pogués tornar-hi”, explica la cantant.
En canvi, segons la Irene, un dels records més dolços l’ha viscut fa poc quan es va banyar a la platja del Bogatell. “Pensava que no m’agradaria l’experiència, però va ser molt bonic”, diu sorpresa. No obstant això, també tenen alguns records amb un gust més agre, com la primera ruptura de la Irene en què pensava “com me’n sortiré, d’aquesta! I mira, soc aquí”, diu ara, rient. O l’ensurt que va viure la Giulietta un dia de nit tornant a casa: “He tingut por i això marca molt. Després no vols passar per segons quins carrers”, lamenta la cantant. Recorda, però, que aquest és un problema que, malauradament, no només afecta Barcelona.
“Gràcia sempre guanya”
Coincideixen que Gràcia és el seu barri preferit. Segons la Irene, “sempre guanya”, mentre que la Giulietta, a banda de pensar-s’ho, hi afegeix amb certa resignació un: “Quin remei!”.
Per elles, el pla perfecte a Barcelona és “caminar, aparèixer a un lloc i caminar fins a un altre”. Precisament així és com va ser la millor cita de la Giulietta: “Recordo quedar a Arc de Triomf i anar baixant, baixant, baixant fins a arribar al mar i pensar: ostres, realment tenim això aquí, eh?”.
Això sí, un pla perfecte a la ciutat ha d’anar acompanyat d’un bon tiberi. Per això recorden amb afecte “la primera vegada que ens van convidar a un restaurant per ser Alosa, ens va fer molta il·lusió”. Expliquen que va ser al Mesa Lobo i, per com ho diuen, de ben segur que hi tornaran!
