‘Terrorífica comèdia’ és un espectacle de teatre de màscares de paper, ombres projectades i música en directe. Una comèdia de la companyia Projecte Longànime, basada en el film ‘La comèdia dels horrors’, de Jacques Tourneur, que ja va desconcertar al públic el 1963 fent broma de la mort amb un sarcasme sense límits. La trama se centra en els mètodes poc habituals d’una empresa funerària per reflotar el negoci.

Màscares de paper fetes pels propis actors

La companyia Projecte Longànime, dirigida per Lluís Graells, va començar el 2016 amb la idea d’oferir teatre proper, còmic i amb ganes d’apostar pel gènere gestual: “Malauradament ara a Barcelona no hi ha propostes d’aquest caire en què hi ha una màscara present damunt la cara dels actors i, a més a més, estan fetes de paper, fetes per nosaltres”, explica l’actriu Berta Graells.

Aquest projecte, basat en la interpretació amb màscares que es veu en pocs espectacles, va néixer després d’una gira per Itàlia d’una part de l’elenc. I va començar a prendre forma fa just un any, en plena pandèmia, a través de la plataforma Zoom. Ara l’han estrenat a l’Almeria Teatre amb una adaptació que ha agafat com a ingredient principal l’humor negre. L’obra, que es podrà veure fins al 9 de maig, juga amb els recursos de tots dos gèneres, cinema i teatre. La companyia explica que és com una bogeria, com un joc còmic del cinema dels anys 60, que s’apropa més a l’humor negre que al terror.

Està basada en una pel·lícula, però que l’hem destrossat per fer la nostra versió”
Berta Graells, actriu de ‘Terrorífica comèdia’

Cinc actors a dalt l’escenari, dos dels quals són músics que toquen en directe i utilitzen també aquest recurs per fer riure. ‘Terrorífica comèdia’ ha resultat una versió actualitzada del film de Tourneur que, a més, trenca estereotips. Així ho explica la Berta Graells, quan parla del seu personatge, un home tan masclista que en un inici no volia ni interpretar: “Intentem donar la volta, les noies fem de noi i els nois fan de noia i donem l’humor negre. I si veniu a veure l’obra, veureu que la persona aquesta ja rebrà el seu merescut”.

Trucs de cartó visibles per a l’espectador

La manera en com es va gestar l’espectacle ha traspassat al producte final. Com explica Lluís Graells, fent els assaigs a través de videotrucades van tenir la idea de jugar amb la ficció i la “ficcionalitat”: “Ensenyar el que no és real, però que nosaltres volem que t’arribi com si fos real, però que al mateix temps s’ha de veure que no ho és”.

terrorifica comedia

Així doncs, a les màscares de paper fetes pels mateixos actors s’hi sumen tota mena d’elements amb què la companyia busca ensenyar el truc als espectadors per seguir fent-los riure: “Bec un got d’aigua, però es veu que és un cartó”, afirma Graells.