Teresa Urroz: “Volia una visió àmplia, amb humor, per parlar del càncer de mama”

Interpretada per Sílvia Sabaté, Roser Batalla, Susana Egea i Blanca Pàmpols, i amb direcció de Teresa Urroz, Alícia en un món real és la versió escènica d’una novel·la gràfica que van signar el 2020 Isabel Franc i la il·lustradora Susanna Martín. Com en el llibre, el muntatge de la Sala Tallers del TNC fa un apropament desenfadat i optimista, no exempt de moments dramàtics, al tràngol que suposa el diagnòstic i al procés de tractament del càncer de mama.

L’Alícia (Sílvia Sabaté) és una escriptora amb una vida intensa i una mica caòtica a qui diagnostiquen la malaltia. Dues amigues i exparelles seves (Blanca Pàmpols i Susana Egea) fan tot el que poden per ajudar-la, tot i que, a voltes, els consells que li donen no acaben de fer-li el pes. Sobretot pel que fa al tractament posterior a l’operació, perquè, com explica Sabaté, “l’obra és un cant a l’amistat i a les persones que tenen cura dels malalts, però també una crítica força dura a tot el negoci que hi ha muntat al voltant del càncer de pit i als interessos de les farmacèutiques”.

Travessar el mirall

La llicència més notable respecte a l’original de paper és la inclusió del personatge que encarna Roser Batalla, que de fet és una projecció mental de la protagonista, no algú de carn i os. És una llicència de ressonàncies evidents a Lewis Carroll: el mirall que l’Alícia ha de travessar per superar la situació, una mena de veu de la consciència positiva —com el Pep Consciències del Pinotxo. “El mirall contraresta el dur dia a dia de l’Alícia. Representa una mica les seves ganes de jugar, de mirar les coses des d’un altre punt de vista”, comenta l’actriu.

Aquest personatge imaginari, com la música en directe, les projeccions i el titella que encarna el gat de la protagonista, donen a l’espectacle un caire multidisciplinari i desenfadat que treu ferro al rerefons dramàtic. “Volia una visió àmplia, amb sentit de l’humor, però també crítica”, afirma la directora. Toca el saxofon en directe Mireia Tejero, mentre que de manipular el Farinelli, el gat, se n’encarrega Joan Bentallé. L’obra ha arribat a escena la mateixa temporada que s’ha representat, a La Villarroel, Dones de ràdio, de Cristina Clemente.