Alfredo Zanzol signa i dirigeix la primera producció teatral des que és al capdavant del Centre Dramàtic Nacional. Ambientada en els anys 60, la història s’inspira en la vida del pare de l’autor, un capellà que va viatjar als EUA per reflexionar i estudiar amb els escolapis de Texas. Allà va descobrir un món que el va transformar radicalment.
“L’essència de l’obra i de la història és l’impuls renovador, vital, d’algú que vol deixar enrere unes normes imposades”, explica Sanzol. L’escenografia recrea un bar, en realitat tants bars com transita el protagonista i “alter ego” del pare, Jorge Arizmendi (Francesco Carril).
El bar, un personatge més
Sobre els bars, el director explica que “sempre m’ha interessat que en un espai tan petit coincideixn històries tan diverses”. Els bars que apareixen al llarg del muntatge són, a més, bars regentats per emigrants espanyols.
En un periple que passa per Texas (on ja deixa els hàbits), Califòrnia, Madrid, Dinamarca i Roma, Arizmendi va coincidint amb una colorista galeria de personatges. Vuit intèrprets donen vida a més de 50. Són Elena González, Natalia Huarte, David Lorente, Nuria Mencía, Jesús Noguero, Albert Ribalta, Jimmy Roca i Camila Viyuela.
La majoria són inventats però, “curiosament, la història més surrealista va passar: una parella de grangers texans volia fer al meu pare hereu del ranxo, perquè s’assemblava molt a un fill perdut”, comenta Sanzol.
