
(ACN/Redacció) El sexisme a les lletres de les cançons més populars a Espanya ha patit un increment significatiu durant els darrers 20 anys i especialment en l’última dècada, segons una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El treball ha analitzat més de 2.000 cançons d’entre el 1960 i el 2022 i els resultats mostren que un 51 % tenen lletres amb expressions sexistes. Es tracta d’un estudi científic pioner, per l’ús d’eines d’anàlisi de contingut basades en tècniques d’intel·ligència artificial. L’estudi s’ha publicat a la revista Cogent Arts & Humanities. L’expansió de les plataformes d’estríming, sense filtres que sí que s’apliquen per exemple a les ràdios, pot explicar part del fenomen.
L’autora de l’article, Laura Casanovas-Buliart, destaca que tot i que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons “segueixen perpetuant estereotips nocius”. L’estudi deriva del treball de fi de grau, supervisat pel director del grup Web Science and Social Computing del Departament d’Enginyeria de la UPF, Carlos Castillo. Els resultats afirmen que l’augment de masclisme a les cançons dels darrers anys es manifesta sobretot en la hipersexualització i objectificació del cos de la dona o amb idees relacionades amb la possessió i el control per part dels homes.
Estudi liderat per la UPF
A l’estudi es fa referència a diverses causes de l’augment dels discursos sexistes a les cançons analitzades. D’una banda, es fa referència a la influència del context social i històric en la producció artística, en considerar que la música reflecteix els valors del marc cultural en què se circumscriu. Per altra banda, el treball apunta a la substitució creixent de la ràdio per les plataformes d’estríming com a principal canal de consum de música i al fet que en aquestes plataformes no hi ha els criteris de filtre o selecció.
Els investigadors afegeixen que els resultats i la creació del nou sistema de processament de dades que han desenvolupat poden contribuir a detectar i monitoritzar amb més facilitat i eficàcia els biaixos sexistes de les cançons. En aquest sentit, Castillo, director del grup Web Science, apunta que igual que es demana a les plataformes de mitjans socials que redueixin la visibilitat del contingut radical o xenòfob, es podria demanar a les plataformes d’estríming que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes.
