Albert Serra ha presentat a la Filmoteca la seva darrera pel·lícula, ‘Pacifiction’, en una projecció amb les entrades exhaurides. És la quarta vegada que hi preestrena un film. “Deu ser perquè aquí ve la gent més intel·ligent i, per tant, pot entendre les meves pel·lícules”, ha comentat el polèmic director en to burleta.
‘Pacifiction’ va ser molt ben rebuda al Festival de Canes d’enguany, en què era l’única pel·lícula espanyola en competició. Per la majoria de crítics és la cinta més rodona i més accessible que ha dirigit el de Banyoles. Inspirant-se en els diaris de la dona de Marlon Brando, Tarita Teriipaia, Serra planteja el tema de la corrupció dels paradisos. “Als diaris de Teriipaia, on explica la seva relació amb Hollywwod a través de Brando, hi apareix el perill d’un germen exterior destructiu del paradís”, explica Serra.
Trama amb flaire de thriller
L’acció de ‘Pacifiction’ se situa a Haití, on el màxim representant de l’Estat francès negocia com apaivagar els ànims dels locals, que sospiten que l’illa pot tornar a ser escenari d’assaigs nuclears. L’encarna Benoît Magimel, que Serra ha elogiat en la presentació. “Encara ara, quan miro la pel·lícula, no entenc com ho ha pogut fer”, ha comentat abans de la projecció. Serra ha dedicat també unes paraules a l’equip del film. “És una coproducció europea, però l’equip és bàsicament català. Ho són els caps de fotografia, so, muntatge i vestuari”, ha explicat.
Tot i que en aquesta pel·lícula hi ha un relat i un fil conductor que no eren presents en cintes anteriors, Serra no renuncia al seu estil i manera d’entendre el llenguatge cinematogràfic. “La ficció pot contenir molts elements i atmosferes, a vegades contradictòries. Els diàlegs d’aquesta pel·lícula, per exemple, són sempre ambigus. A vegades semblen irònics, però sense acabar de ser-ho; a vegades poètics, però sense acabar de ser-ho. No saps mai quina és la seva intenció”, detalla el cineasta.
La pel·lícula està rodada en francès i hi intervenen, a més de l’esmentat Benoît Magimel, Pahoa Mahagafanau, Cécile Guilbert, Marc Susini i intèrprets catalans com Sergi López, Montse Triola o Lluís Serrat.
