compartir
(ACN/Redacció) Albert Pijuan és el guanyador del 54è Premi Crexells de novel·la de l’Ateneu Barcelonès amb La gran substitució, publicada per Angle Editorial l’octubre del 2024. La novel·la explica la història d’en Dino, un jove de Sabadell que està convençut de ser el fill d’un conegut productor de Hollywood.
El jurat defineix La gran substitució com “una novel·la agosarada i contemporània“, que juga amb el fantàstic, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat i les teories de la conspiració. Pel jurat del premi, la novel·la “consolida Pijuan com un dels nous valors de la narrativa catalana d’avui”.
Els pentinats de Nicolas Cage, punt de partida
“I si es fes una novel·la sobre els pentinats de Nicolas Cage?”, es va preguntar Albert Pijuan. Després es va posar a escriure confiant que ja trobaria de què tractava realment la història. Per tant, podríem dir que Nicolas Cage va ser el punt de partida de La gran substitució, per acabar parlant sobre la construcció d’identitats en clau còmica, però també sobre temes com el pes de la família o les idolatries.
Per tot plegat, Pijuan confessa que va arribar a veure més d’un centenar de pel·lícules d’aquest actor nord-americà com a part de la documentació.
L’acte d’entrega del premi s’ha fet aquest dimecres a la tarda a l’Ateneu Barcelonès. En la celebració, l’autor ha conversat amb Andreu Gomila, que ha estat membre del jurat, sobre la seva novel·la i l’actriu Miriam Moukhles ha estat l’encarregada de llegir un fragment del text de Pijuan.
Albert Pijuan: novel·lista, dramaturg i traductor
Albert Pijuan (Calafell, 1985) és novel·lista, dramaturg i traductor. Com a escriptor, ha publicat la novel·la El franctirador, el recull de contes Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà o la novel·la Tsunami, que li va merèixer diversos reconeixements com el Premi Finestres o el de la Crítica. L’any passat va rebre el Premi Llibreter 2024 per I diumenge, meteorit.
El premi més antic
L’Ateneu Barcelonès convoca el Premi Crexells des del 1928 per retre homenatge a l’escriptor, filòsof i economista Joan Crexells, que va morir el 1926. Està considerat el premi més antic de la literatura catalana, així com també un dels més prestigiosos.
El guardó va quedar estroncat el 1938 a causa de la Guerra Civil i del Franquisme i va restablir-se el 1982. Des de llavors està considerat un guardó prestigiós que cada any reconeix la millor novel·la en català publicada l’any anterior.
Al llarg dels anys ha premiat autors tan reconeguts com Josep Maria de Segarra per Vida privada (1932), Mercè Rodoreda per Aloma (1937), Maria Mercè Marçal per La passió segons Renée Vivien (1995) o Jaume Cabré per Jo confesso (2011).
