compartir
El cantautor Antonio Flores va morir el 1995, amb 33 anys. La seva filla, l’actriu Alba Flores, tan sols en tenia 8. Després de molts anys de silencis, ara ha volgut fer-li un documental, Flores para Antonio, codirigit per Isaki Lacuesta i Elena Molina. Després de ser guardonada al Festival de Sant Sebastià, s’ha estrenat a Catalunya al Festival In-Edit, en què ha guanyat el premi de Millor Llargmetratge Documental Musical Nacional.
Flores para Antonio és una pel·lícula sobre la vida i l’obra d’Antonio Flores, però també sobre el procés d’Alba Flores per retrobar-se amb el seu pare. “Primer simplement volia fer un documental sobre Antonio Flores, perquè no hi havia cap pel·lícula sobre ell, però després vaig veure que es tractava de fer un film que expliqués la meva recerca personal”, explica l’actriu i productora del llargmetratge.
Converses pendents
El documental inclou testimonis de familiars, com Lolita i Rosario Flores, i artistes com Antonio Carmona, Joaquín Sabina o Sílvia Pérez Cruz. Alba Flores explica que quan van començar a rodar les escenes amb les seves tietes Lolita i Rosario Flores “vaig adonar-me’n que mai no havia preguntat sobre com va ser el meu pare i sobre com va morir”, confessa l’artista.
El codirector del documental, Isaki Lacuesta, el defineix com “una pel·lícula sobre una nena buscant el seu pare” i la codirectora, Elena Molina, explica que “és un film molt emocional i universal perquè totes les famílies tenen pèrdues i també silencis sobre temes de què no ens atrevim a parlar”.
Materials inèdits
La pel·lícula conté materials inèdits com vídeos casolans de la família Flores amb moments “únics i colpidors”, segons Lacuesta; però també maquetes musicals, fotografies o dibuixos d’Antonio Flores. “Ha estat un viatge molt llarg, amb molt de material, i algun d’inesperat: van aparèixer imatges i cançons que no sabíem que existien”, explica Molina. En aquest sentit, en la pel·lícula es revela una cançó inèdita sobre el servei militar i el desastre que li va suposar al cantautor.
Antonio Flores era un artista total que “a través de l’art s’expressava, i s’entenia a ell mateix”, explica Isaki Lacuesta. I és que no només cantava, sinó que també fotografiava amb una càmera Polaroid, dibuixava, escrivia i feia collages. “És per això que és un documental molt artístic en forma de collage“.
Homenatge a Antonio Flores
“Fent el documental hem vist que la gent tenia molts dubtes sobre Antonio Flores”, diu Lacuesta. El codirector explica que la pel·lícula està servint per “col·locar Antonio Flores com el gran músic que era“, tant en les generacions que no el coneixen com les que no sabien la seva veritable història.
“Compartir la veritat”
Alba Flores s’ha decidit a mostrar el seu procés vital amb “confiança i fe”. Explica que l’ha portat fins aquí un llarg procés terapèutic, sobretot de teràpia de grup: “Compartir la veritat sempre és una cosa bona en tots els casos”, confessa l’artista. Explica que quan va fer els 33 anys i va superar l’edat que tenia el seu pare quan va morir, va començar un procés que l’ha portat a fer aquest llargmetratge i compartir-lo. “El cementiri no m’inspira, és millor fer una pel·lícula perquè la gent el recordi i, sobretot, celebri la seva vida”, conclou.
