Hi ha paraules que ens protegeixen de tota mena d’elements de la intempèrie, aixopluc n’és una. Ens poden resguardar d’un patac d’aigua, del fred, d’una ventada i, fins i tot… de la soledat.
Buscant l’aixopluc
Hem buscat l’origen d’aixopluc i tots els camins conflueixen en el mateix punt, no hi ha controvèrsia. El lingüista Joan Coromines, al seu diccionari etimològic, explica l’origen d’aixopluc a l’entrada del seu pare, aixoplugar.
Segons el lingüista, aixoplugar —o aixoplugar-se— prové del sinònim aixoplujar-se, que clarament podem veure d’on deriva:
“AIXOPLUGAR o aixoplugar-se, tret del sinònim soplujar-se i de la seva variant aixoplujar-se —derivat de pluja— per influència del català occidental esplugar-se, que vol dir el mateix i és derivat de ESPLUGA ‘gran caverna que sovint serveix d’aixopluc’, del llatí SPELUNCA.”
La pluja va fer créixer aixopluc
Veiem que Coromines traça aquí un doble camí: d’una banda, aixoplugar té com a parents propers soplujar-se i aixoplujar-se, formats clarament per pluja; però, de l’altra, fa remuntar tota aquesta colla de mots a esplugar-se, derivat d’espluga, que vol dir ‘cova’. Així doncs, una sola paraula recull dos sentits clau, pluja i cova.
A Catalunya tenim pobles que contenen el nom d’espluga, que fa referència a la presència de coves; és el cas de l’Espluga de Francolí, que té la Cova de la Font Major, ocupada durant la prehistòria.
Aixopluc ha estat la vuitena paraula escollida pel programa Catakrac, de betevé, per preguntar a la mainada què creuen que vol dir. Descobreix les seves respostes enginyoses, aquí!
