Arran de la Conferència Mondiacult 2025 de la Unesco, la trobada sobre polítiques culturals que aplegarà a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre membres de 194 estats, pels volts d’aquelles dates se celebraran moltíssimes activitats institucionals que posaran el focus en la cultura, entre les quals les de l’Àgora Cívica, un espai per pensar col·lectivament el paper de la cultura en les societats contemporànies.
Aquest dilluns s’ha presentat la programació i alguns dels temes que es tractaran a les ponències, taules rodones i xerrades són el tràfic i destrucció de béns culturals, la cultura com a bé públic mundial, els drets lingüístics, la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i les interseccions entre cultura i feminismes.
“L’Àgora Cívica ha de completar el Mondiacult”
Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha especificat en roda de premsa que “l’Àgora Cívica ha de completar el Mondiacult, aprofitar l’oportunitat i anar més enllà de la trobada de ministres de cultura de tot el món. Volem que els temes que s’hi tractin arribin també al carrer, a la societat“.
En una línia semblant, Xavier Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat el fet que coincideixi amb les Festes de la Mercè i també que l’Àgora Cívica “ha de servir de contrapunt i obrir un debat que influeixi en el que parlaran els ministres”.
Per la seva banda, Jordi Martí, secretari d’estat de Cultura, ha destacat que “no és casual que Mondiacult passi a Barcelona. Històricament hem tingut un paper molt important en el debat sobre les polítiques culturals globals”, i ha aprofitat per apuntar que la gran trobada que representa Mondiacult “ha de servir perquè a l’agenda posterior al 2030 hi hagi un objectiu dedicat a la cultura“.
Jordi Baltà, consultor de cultura i representant de l’equip de comissaris de l’Àgora Cívica, ha explicat que l’objectiu és “enriquir el debat sobre el paper de la cultura en la societat contemporània, com es pensen les polítiques culturals i també facilitar les relacions entre els diferents agents culturals del territori“.
Un programa amb sis eixos temàtics
La relatora de l’ONU sobre drets culturals, Alexandra Kanthaki, serà l’encarregada de fer la ponència inaugural de l’Àgora Cívica. Els sis eixos que vertebren la programació són drets culturals, diversitat cultural i lingüística, tecnologies i intel·ligència artificial, cultura i pau, ciutats i l’objectiu cultura i ecosistemes de la cultura.
L’Àgora Cívica està organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura i es farà en diversos espais de la ciutat, com el CCCB i el MACBA, entre el 26 de setembre i l’1 d’octubre.
“Estrès en els equipaments de la ciutat”
Sobre la diversitat d’espais en els quals se celebrarà la trobada, Pau González, president delegat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha admès que “probablement” es generarà “un estrès en els equipaments de la ciutat amb el centenar d’activitats programades, però benvingut sigui si és per anar construint un futur millor”.
En el marc de l’Àgora Cívica també se celebraren l’11a Trobada Cultural i Ciutadania i les jornades CULTUROPOLIS, a les quals González s’hi ha referit com un esdeveniment únic perquè combinaran formats clàssics amb intervencions artístiques en directe.
